Vull un conte de veritat

Un relat de: Bonhomia

Tinc l'ombra de la meva habitació
que em protegeix de l'exterior;
però a l'exterior hi ha tot un món per conèixer
i jo no necessito protecció.

Anhelo amor,
anhelo una persona amb la que no haguem de guardar
ni barreres
ni distàncies
ni mentides.

No vull que el sol sigui un malson,
no vull que la lluna em deixi trist;
vull gaudir,
deixar enrere preocupacions
i neguits.

No puc estar esperant quelcom que no vindrà.
Vull obrir les ales
i sortir a buscar una princesa
per aquests boscos del regne
que em dugui felicitat.

Vull aferrar-me a quelcom etern,
doncs cada instant ho és.
I no vull la pena al meu cor,
no vull que m'atravessin més agulles.

No vull més dolor,
vull una fantasia sensible
tancada entre quatre parets
o oberta a la llum del dia.

No vull esperar,
vaig amb un vaixell sense bandera
amb el rumb perdut;
però sé que a qualsevol indret al qual vagi a parar
allà hi haurà la fada elèctrica amb la que poder somniar.

Comentaris

  • Realista[Ofensiu]
    Sonyes | 24-07-2006 | Valoració: 10

    M'ha semblat un relat realista, tots anhelem abandonar la soledat i trobar la llum de l'esperança, algú amb qui podem compartir les alegries i els nostres turments. M'ha agradat molt, Gràcies per comentar el meu relat

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.