Vull trobar-me

Un relat de: Atlàntida

Caminaré per la foscor
fins a trobar la llum
que il-lumini les tenebres
i s'esvaeixin com el fum.

Vull sentir la brisa
com fa moure els meus cabells
i sentir la caricia
de tots els meus anhels.

Vull trobar-me amb els teus ulls
quan miri al horitzó,
i sentí una abraçada
amb un dolç petó.

Comentaris

  • Tothom[Ofensiu]
    OhCapità | 23-12-2004 | Valoració: 9

    en algun moment de la vida busca la seva Atlàntida, la gran terra desconeguda. Però per cada ú és diferent, com l'amor que tenim que per cada persona és diferent però alhora alguns es complementen. Un poema encantador i tendre.

  • Sense foscor no hi ha llum[Ofensiu]
    Marcel Vidal | 23-12-2004 | Valoració: 10

    ... felicitats per aquest poema en el que cada vers té una densitat de sentiment infinita.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Atlàntida

Atlàntida

33 Relats

108 Comentaris

67968 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer al Vendrell un diumenge al migdia d'un 29 de Novembre de 1959.

El que m'han portaria a una illa deserta?
Piles i piles de llibres de psicologia, creixement personal, medicina i d'altres dels que algú anomena "raros".

La meva cita preferida:

SI PLORES PER PERDRE EL SOL,
LES LLÀGRIMES NO ET DEIXERAN
VEURE LES ESTRELLES.

De R. Tagore.
Que un dia vaig trobar a l'agenda escolar d'un dels meus dos fills.

Jo també estic contenta d'estar entre vosaltres, i os desitjo lo millor per cada un.
I una abraçada ben forta.
angelscavi@hotmail.com