Vull tornar a ser "la Queca"

per ajudar-me a millorar. Per recolzar-me.
Gràcies a tots.
Sempre vostra.

Tu ho deies fa uns mesos i així ha estat!.
He enyorat els teus bon dies simpàtics i dolços i fa uns dies que ja els llegeixo pel fòrum.
Espero gaudeixis del que dius al poema i encetis una nova Queca, que és la mateixa però més valenta, segur...

petons

angie

Una cosa:

Sense llapis amb que escriure.-->...amb què...
Sense idees que escriure.-->Sense idees a escriure.

Una cosa:

Sense llapis amb que escriure.-->...amb què...
Sense idees que escriure.-->Sense idees a escriure.

Hola, guapa! He vingut fins aquí perquè et trobava a faltar... vull tornar a saber de tu, de saber que estàs bé o més bé que menys, que de vegades ja és prou... que la Queca no ha abandonat ni ha desconnectat totalment, que només s'està regalant temps... Sóc aquí, desitjant saber de tu! Passaràs a dir hola?

Té! t'envio una abraçada rodona, ben rodona per a què et sigui més fàcil rodolar i rodolar fins on vulguis anar... i càlida, ben càlida per a que es desfaci el fred que et vulgui glaçar el camí,
Unaquimera

Ai petita, no t'imagines fins a quin punt t'entenc... però ja saps, ninona meva, que per mi sempre seràs "la Queca", aquella noia que ens enlluernà amb els seu somriure a la primera trobada... Encara que fa segles que no ens veiem, que no parlem, que no ens llegim, et sento aquí i això noi canviarà perque quan portes una persona al cor la seva màgia no t'abandona mai del tot.

Celebro que et deixis caure per aquí de nou, i no dubto ni un segon que la teva poesia tornarà amb tota la força aviat, tal com demostres en aquest poema tan teu.


Una abraçada i moltes tones de màgia, perque en tinguis de reserva!

T'estimo molt!!

i clar que tornaràs! si vols jo et dono tot el paper que vulguis, com diuen per aquí baix!

t'enyoràvem!


petonsss!


*annna*

Si cal, jo et portaré tots els llapis i papers del món per tal que continuis!!!

Molt bon poema. De veritat. M'ha semblat molt, molt intens. Cada vers que llegia era com un crit, com un cop de puny sobre la taula.

I m'agrada, perquè per davant de tot, l'he trobat positiu. Hi he vist ganes de lluitar pel que t'agrada.

Tot i així, en alguns versos... m'ha semblat sentir una llegura soledat, un plor amagat... Però queda com enfonsat per la força de la resta de versos. I especialment, el lleuger plor de soledat esdevé plor de ràbia... "I tornaré."

Sigui com sigui, el poema m'ha encantat. Felicitats!

Sempre seràs la Queca.

Una abraçada.

Salz.

que havies tornat a escriure, perquè m'ho vas dir tu mateixa. Feia temps que no entrava dins la pàgina. Com estàs? Les notícies sobre tu són escasses, i les paraules d'aquest poema no són sinò la crosta del que sagna per dins. Aquest poema em recorda l'últim que tinc penjat, que fa temps que vaig escriure...

Per sort, confio que tens àngels al voltant que es tallarien les ales per tu, per deslliurar-te del pes que dus a sobre...

Espero saber de tu prompte. Una abraçada i una infinitud de somriures per tu!!! (no els perdis mai)

Henry

Per sort...ja se't trobava a faltar. Tot i que sincerament, jo fa poc que també tornu a ser per aquí..la vida dona moltes voltes i molts cops no trobes l'instant per escriure ni una paraula...però si tu vols...i ho desitjes de veritat...tocarà el boli al paper...i tornaràs a escriure com abans...
Un petó molt fort..i benvinguda de nou!

primer de tot, sento comenter el teu escrit tan tard, pero ja saps que no tinc gaire temps (estudis, feina...) i que quan estic a casa en el que menys penso es en l'ornidador.
una forma interesant de "resorgir". Com sempre, m'encanta llegir-te i com que ja saps el que et dire a continuació m'ho estalvio.
vagi tot molt bé.
molts petons!!!!!!!!
T'ESTIMO!!!!!!!!!
al final t´ho he dit. jejeje!!!