Vull ser tu

"vull ser tu" que arriba a ser una tornada, tindria certa gràcia, sinó és que no necessites ser com ningú. Sigues tu mateixa.
El que fas bé és la descripció del binomi Amor-Enveja que sents per aquesta persona i és que l'admiració duu en el seu si aquest altre punt.

De fet, però, repeteixo: no cal que siguis com ningú, essent un mateix i tractant d'acceptar-se com és i de corregir allò que no t'agrada o et fa patir, doncs... Ja estàs prou bé, oi? Prova-ho, de debò.

Una abraçada.

has repetit massa el Vull ser tu, però el final és perfecte!

Thalassa

Hola anna! sóc la laia, i t'haig de dir que m'agraden els teus escrits, tant adolescents com melàncolics en el meu cas... molts dels temes que tu has tocat jo també me'ls havia plantejat amb 16 anys, i potser també n'havia escrit.... m'ha agradat recordar....
però tens molta imaginació, moltíssima, i fa que t'enganxis, segueix creant noia de lletres!

i ja se sap les ties guays de la classe segur que també estan carregades de complexes i de prejudicis

m´agrada el teu estil, perquè no ets esclava de la rima, sinó que l´important per a tu és escriure el que penses, el que sents... n´hi ha que, per a que rimi el poema, es venen l´ànima i llavors semblen rodolins populars que maten la sensibilitat i la poesia... perfecte, AnNna, de Sant Celoni, de La Salle, de les "tres ennes"... n´hi ha moltes i molts que els agradaria "SER TU!"
Capdelín