Vull ser de gel

No seré res més que gel... només gel, res més.
A partir d'ara seré una escultura de marbre, una escultura que no sent res... que no té por... que no és res... seré això... seré res.

Segurament no és la millor solució... estic segura que no ho és... però m'he cansat de ser emocional.. de tenir por... de tenir ràbia i de tenir odi... estic cansada de ser tan poc important... per això vull ser de gel... per estar sense estar... per pensar sense dir...

No sé si seré feliç llavors... però el que sí que sé és que ara, en aquest moment, no ho sóc... no em puc treure del cap que ahir ella va pujar a casa teva... no em puc treure del cap que en algun moment ella es va enamorar de tu... ara jura que ja no sent res... però no m'ho crec... tinc por... molta por... potser massa... per això vull ser de gel... per deixar de tenir por... no es pot viure amb por... por de que et facin mal... por de morir.. por de dormir... por de pensar... por de parlar... por de tot... així no s'és feliç...!


Gel, pedra, fred... vull ser així... vull deixar de tenir por... vull confiar amb mi d'una vegada... vull ser feliç... costa tant ser-ho?