Vull saber...

Vull saber si m'estimes o no. Saber què en penses de tot això i no sentir-me com una nina que passa a unes altres mans, les d'ell. Perquè tu i jo sabem que sóc una llaminadura per a aquesta persona que intenta seduir-me: no marxis. Queda't per dir-li sense dubtes que el meu amor és teu. Digues-li que no l'estimo ni l'estimaré mai. Que sóc lliure per escollir a qui vull estimar i que fa gairebé un any que t'he escollit a tu. No deixis que pensi que en té de possibilitats, no li amaguis el que sents doncs el nostre amor és per sempre i no cal estar en silenci. Digues-li que jo no sóc un obsequi de ningú, que sóc una dona lliure que s'agafa a les teves mans. No li deixis entrar en el meu món, no ho vulguis això per a mi. Vull que li diguis que m'estimes molt i que jo t'estimo massa com per pensar en cap altre individu. Amor, jo no sóc un trofeu de ningú. El cor meu et pertany, no inconscientment sinó per tot allò que dius quan calles. Ah i deixa de mirar-me com si t'haguessis quedat enlluernat amb mi i vine a fer-me un petó d'aquells de veritat. Va, home, no siguis un inconscient…espavila que la vida només passa una vegada. Espavila, amor meu!!!