VULL HIVERNAR

Som vint de gener i fa molt fred. Porto un jersei de llana blau marí que em vaig fer ja fa tres nadals. Aquest any potser em plantejo fer-me un mono sencer i no treure-me’l fins que arribi l’abril. Sovint em ve al cap la idea de que m’agradaria ser un ós per a poder hivernar. Simplement, tancar els ulls, deixar la ment en blanc i gaudir del simple fet de dormir. Un cop vaig llegir que quan els óssos ho fan, només respiren una o dues vegades per minut i els seus cors s’alenteixen entre respiracions, a vegades bategant cada vint segons. Aquesta tarda he anat a la biblioteca, perquè per el sol fet d’entrar-hi ja et fa semblar intel·ligent i culte. Aquí dins no fa fred, m’agrada el silenci que s’hi respira i que només s’interromp quan algú passa les pagines d’un llibre. Trec el llibre de la motxilla i abans de posar-me a estudiar miro per la finestra. Fa un dia gris. I penso, lila, el mono que em faré serà lila.