Vull dir-t'ho

Per això crido i ploro... perquè t'estimo. Perquè tu em fas sentir càlids calfreds i sensacions apassionants quan ets a prop. Perquè vull seguir estimant-te i vull que m'estimis.

Vull dir-t'ho, tot i que em costi, perquè tu ets la llum que fa que els meus dies creixin. Perquè necessito que sàpigues el què sento. Perquè vull que siguis sabedor de tot el que em córre per dins quan ets amb mi. Perquè vull que sàpigues que la força dels teus ulls són la meva energia de cada dia.

Per això crido i ploro... perquè t'estimo i em fas sentir el que mai he sentit per ningú. Perquè tu ets la força que m'anima a avançar.

Uau! (potser és just perquè estic en un moment que jo també "vull dir-li", i de fet ho faré d'aquí molt poquet, però m'ha arribat el teu relat. És curiós descobrir que no ets l'únic que et sents perdut i que sents que de tant en tant se t'esgoten les forces).

Que vagi bé!
Ens veiem per aquí!

Ciao!
Gemm@

Em sento molt identificada amb els teus escrits en general.

Molt clars, sincers i sense floritures.
M'agraden, segueix escribint.

... ENCISADOR !
Corroboro, en especial, els comentaris del Far de Cavalleria i de la Dolça.
Magnífic! Felicitats!

surt de les teves paraules. Comença a ploure, estàs arraulida entre els llençols i algú t'abraça. Contrastos.

Breu, però intens... no calen més paraules per descriure un món de sensacions. Estimar, paraula màgica que és plena de contrastos. Fantàstica.

Podem deixar d'estimar i de ser estimats? Bé, si ets un capullo pot ser que no t'estimi ni ta mare teva, al final, però... No deixis d'estimar a veure si deixaràs d'escriure com ho fas!

Gràcies pel teu comentari.

Biel.