Cercador
Vull cridar que t´odio
Un relat de: SweetInnocence- Compartir:
Vull sortir al carrer,
i cridar que t´odio,
que mai vaig estimar-te de debó,
i que tot va ser un engany,
un altre intent del meu cor per escapar
d´aquell a qui realment estimava
i que continuament em despreciava.
Sí, vull fer-ho.
Vull cridar-ho als cuatre vents,
i que tu ho sentis.
Que ho sentis i se t´esquinci l´ànima,
tal i com
(per culpa teva)
m´ha passat a mi.
Que et creguis un ingènu
per creure´t les meves paraules d´amor
i t´estiris dels cabells
per no haver-te adonat abans
de que tot no era sinó una excel.lent actuació.
Sí, vull sortir al carrer
i cridar que no et soporto més,
i que, si demà morissis,
aniria al teu enterrament
tot somrient.
Però no puc fer-ho.
Perquè si ho fes, ningú em creuria.
Ni tan sols, la meva ombra.
Comentaris
-
em recorda a un de meu jajaja[Ofensiu]Underneath | 11-07-2007 | Valoració: 9
T'odio tan profundament
que rere cada baula
de les cadenes que em lliguen,
hi veig el teu nom.
T'odio tan profundament
que abrasar la buidor
que ens separa
em sembla poc, insuficient.
T'odio tan absurdament
que vull absorbir cada minut
de la teva pell
i cada bram del meu desig,
i silenciar-los, apagar-los...
(...)
T'odio tant,
que donaria el que fos
perque no existissis.
Vull plorar i no puc.
Vull oblidar, i no vull.
Vull morir i no em moro!
La poesia del desengany està plena de llocs comuns... serà que no som tots tan diferents...
bravo, i endevant!! -
...[Ofensiu]trucido | 09-07-2007 | Valoració: 9
vinga... res a dir.. la brutalitat de les lletres i la seva falsedat en el moment de possarles en pràctica ja ho demostren... això m'ha destrossat... no va dirigit a mi, clar, però possarse en la pell del destinatari no és massa complicat front la duressa d'aquestes paraules...
uns crits de desesperaciò, més per la propia condiciò, per un mateix, que no per allò que suposadament les motiva, un element exterior..
gràcies -
dur i contundent![Ofensiu]ATZAVARA | 09-07-2007 | Valoració: 8
molt dur...l'he trobat.
però sincer!!
m'agradat! és com la vida, com la realitat...
això d'anar al enterrament somrient...
osti!!
salut!!!
atzavara!
-
I quàntes....[Ofensiu]Roget | 09-07-2007 | Valoració: 9
I quàntes voltes s'intentem enganyar a nosaltres mateix sabent que mai no no podem fer-ho...
Molt bon relat! :D
Valoració mitja: 8.75
l´Autor
67 Relats
95 Comentaris
55967 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Vaig néixer una nit d´octubre a Barcelona, al 1989... i vaig quedar per sempre més enamorada del mes i la ciutat."Guarda siempre en tu corazón un lugar para los sueños"
No hi ha molt que dir sobre la meva vida, només que sóc una noia com qualsevol altre, i que des que era petita, quan estic trista, acostumo a deixar anar els meus sentiments sobre el paper.
No crec que escrigui massa bé, però això d´escriure és una necessitat a més d´una passió, i un cop escrits acostumo a penjar-los aquí (si són en català) o al meu blog: www.vibracioneslunares.blogspot.com (si són en castellà).