Cercador
Vull cremar les meves ales
Un relat de: opuscle- Compartir:
Obra'm la porta de l'infern vermell en flames. Vull cremar les meves ales d'àngel caigut, ara que tot ha perdut el seu sentit d'amor. Aquesta llum incandescent que mai no s'apaga em cobrirà els suplicis que porto dins el bagul dels pecats per no explicar. Els actes, els fets repulsius per jutjar davant la misericòrdia d'aquells que mantenen un credo de bondat. Vull cremar les meves ales, penetrar el foc etern que tot ho abrasa i ho trasmuda en pols grisa, mentre oblido qui vaig ésser i m'allunyo dels records amb lentitud i fermesa.
Tanca, no em deixis sortir. Vull morir dalt d'un núvol negre, socarrimada per la sentor de tot el que vaig viure i que no en quedi ni rastre del meu alè irradiat de cruesa.
opuscle
Comentaris
-
com un carnestoltes etern[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 17-10-2009
mudar la pell i ser diferent, pasa cada dia, a cada segon.
Salpar mar enllà, i cremar les naus en arribar a un port nou i desconegut, allí podràs començar una altra vida, si és el que cal fer.
Bones reflexions.
Ferran
l´Autor
10 Relats
20 Comentaris
10368 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
Hem travessat les nitsplenes d'espai, obertes, hem mirat abismes, profunditats transparents.
Hem penetrat en coves de cristall de roca.
Un àgil foc se'ns entortolliga
com una serp per tot el cos i fa
de tu i de mi un sol arbre incandescent,
impropi de la terra.
Joan Vinyoli