Vuitena

Un relat de: Fantasia
Agafar-te a l'anomenat aquí i ara per mirar d'entendre les dificultats és com provar d'emportar-se la Lluna en un cove. El present és el fruit del que has viscut i la percepció del que creus que esdevindrà segons l'experiència personal. Excloent això no hi pot haver idea de l'ara. Per exemple, el meu present és desastrós perquè ja fa anys que treballo precàriament, i en la meva projecció realista del demà, sé que serà igual o pitjor que enguany. Així que avui, en aquest instant, no hi veig sortida. Tot m'ho assenyala. Si és que només els organismes unicel·lulars deuen residir plenament en l'actualitat sense relacionar-lo amb cap cosa. Perquè el present està buit, no hi ha res, com un desert que igualment també genera al·lucinacions. L'emplenem amb la nostra imaginació, anhels, quimeres. És el resultat, sotmès a variacions constants, de la suma de tots els factors que t'envolten. Però no dic que no, que les persones que tenen solucionades les necessitats bàsiques, la seva tranquil·litat interior estigui lligada a alguna preocupació metafísica. Aleshores indaguen per resoldre el neguit, el qual segurament és conseqüència d'un excés de proteïnes, en la vacuïtat per trobar respostes que sols serveixen a una minsa part de la població. Si a molts pensadors contemporanis no els hi falta cap comoditat, en tot cas el que tenen és una acumulació d'energia tal que no poden assentar-se amb calma al sofà, un nervi que haurien de gastar en actes d'altruisme per tornar a captar el sentit pràctic i senzill que té la vida. Perquè els problemes existencials sorgeixen a partir de què disposes d'una nòmina superior a mil cinc-cents euros, nosaltres tenim problemes de dignitat, no d'identitat filosòfica. Jo estic completament assegurat que vinc de l'úter de la meva mare la qual ha fregat més que la rateta que escombrava l'escaleta perdent part del seu temps netejant-los la brutícia perquè comencessin a confabular sobre l'origen del malestar que sofreixen els acabalats, i que, finalment, com tothom, després de passar pel periple, en un moment inesperat, el meu cos acabarà entrant a la Terra mentre que la consciència es dissiparà entre el vent que solca el cel semblant-se al fum d'una cigarreta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fantasia

Fantasia

10 Relats

5 Comentaris

707 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Realitat-ficció