Vuitanta anys

Ara em traurà d'aquí i au, corrent d'aire, però per què ho obre tot la maleïda, si no comença a treballar? Quina mania!. Quan era jove devia provocar a tots els nois abans d'anar amb un. És clar que en aquella època i en el seu poble, l'haguessin considerat..., ha! Potser ho era, hi havia pallers, però la calor que fot allà..., només per les nits es pot viure, ara que aquí si no plou, no sé on anirem a parar..., hòstia i l'home del temps ni se n'assabenta, mira que ahir dir que vindrien núvols i faria un xàfec, és que això de la tele és un "roialti txou" tantes cadenes, ara en diuen canals, no saps què mirar, vinga fer zàping i sempre el mateix: anuncis, anuncis.
Ostres ara s'ajup, com li ballen les mamelles, ara es fot a fregar el terra, de genolls? Ah, és clar una taca que no surt. No, si aquesta dona quaranta anys enrera portaria de cap a més d'un. La seva filla la va venir a buscar l'altra dia i noi, no s'assemblen res. Massa lletja, haurà sortit a son pare, aquesta es devia casar per imposició familiar igual que la meva tia Maria, la beneita!
La tia..., és clar tenia calés el paio, però home! borratxo i coix! Però vinga l'àvia li va dir "filla tu només serviràs per vestir sants, desmanegada com ets" és que abans... les dones sols servien per la cuina i al llit i per ser mares és clar. Ara que avui en dia, també, on s'ha vist pobres criatures tan menudes dormides sobre les espatlles de son pare i a les set del matí les porten a un magatzem d'infants i es passen el dia allà. Encara recordo el primer dia que em van deixar al col·le: "ara venim nen, ara venim, no et moguis, aquesta senyora t'ensenyarà on podràs jugar, sigues bo". Tenia sis anys i només era al matí i ara en tres mesos, au, fora!.
Ostres, clar tot obert, renoi de moscota que ha entrat i ja estic sentint la ràdio de la veïna, però es que aquesta dona només li agrada el flamenc? o això de..., com li diuen? Lolaío, però que no se n'adona del país on està? I el fotut del cas és que posa la ràdio ben alta, no és per escoltar-la ella no, sinó per fotre a tots els altres. Si almenys li agradessin els boleros, caram aquell el Lucho...No-sé-què amb el "rellotge" i, el negre aquell, el Machín, allò eren cantants, les cançons tothom les sabia i es ballava bé, no això de saltar, enlluernats amb llums i cridar, tots mamats i alguns drogats, és clar es que la joventut ho tenen tot. Abans ballàvem a veure si podíem fer amistat tot i tactant ja el gènere. Ara, en canvi, tot està a la vista i no els cal amagar-se ni anar al ball, qualsevol lloc és bo, has de passar pel costat i treure els ulls.
Ah mira, la mosca ja ha sortit. El cel tot blau. No si no plourà, hi hauran restriccions aquest estiu ja ho veuràs, els embotelladors d'aigua faran el negoci. Però és que et porten aigua de tot el món. L'altra dia en el súper em volien encastar aigua d'un lloc que era de Suïssa i aquests pobres negres de l'Àfrica ja els hi podrien donar tota l'aigua. Però això no és negoci: armes per tal de què es matin, aquí està el negoci!, els hi prenen el petroli, l'or, els diamants i els fan treballar, no és estrany que envaeixin les Canàries perquè allò per ells és Europa. Europa? Però si estan al costat de l'Àfrica, van matar el indígenes i es van posar els blancs, igual que Amèrica i és clar aquests també vénen cap aquí. Ves per on ara aquesta pobra dona tants anys venint a fregar a casa i ara té una competència feroç. Oh és que per la meitat del que li pago tinc una negra o mulata aquí. Mira si fos viudo m'ho pensaria: Goita l'Enric, el paio, als setanta anys, vidu de fa deu, i mira com està qui li fa la feina. És clar que ell ja no pot, però en fi, l'alegria no és passa, però això de la immigració no deixa de ser una vergonya. Oh i diuen que fan la feina que nosaltres no volem fer. Mentida podrida! perquè no acaben de dir-ho tot? Volem fer la feina pagada com Déu mana.
Ui, m'haig d'aixecar de la butaca, aquesta ve a fer el menjador, cada dia em costa més llevar-me. És clar hauria de caminar més. La dona diu que porti el bastó. Això fa de vell, faré més gimnàs. No sé quin. Saps què? sortiré al carrer i m'asseuré al banc de davant de casa. Així miraré les mosses aquestes que entren xerrant a crits al forn. Forn? Si al mateix temps és una granja. Ara tot val per tot, fins els diaris són gratis. Llàstima perquè quan començo a llegir m'adormo.
Ara serà capaç de renyar-me per trepitjar el mullat....