Deixe'm tastar el [b/v]uit

Un calurós dia d'estiu...
Agaf es primer avió, no sé el que em trobaré però em dóna igual venc amb les mans buides, i no esper endur-me res, per molt que em diguin el contrari.
No em puc queixar, tot està decidit. Passeig de Gràcia, fa tres quarts tard, no em crida. Prefereixo no trucar-la no vull que es pensi que ella és sa meva prioritat per molt que ho sigui en aquell precís moment, penso una mica i camino fins l'altre costat de's carrer i efectivament era ella
tan com me l'imaginava morena, pel llarg i un preciós somriure. Però venia amb una sorpresa.
Vaig cap a ella i estava amb una altre noia que me l'havien presentat feia tan sols uns dies
tot nerviós donu quatre petons, i començam a caminar.
Poc a poc ens començam a demanar, però a cops no penses amb ella i dius que cony fas, però decideixes deixar de pensar i recordes aquella frase de llatí "Carpe diem", millor centrar-me amb lo que tenc, que no és poc, feia temps que ho estava desitjant i cap idea del passat me pot fer canviar.
David? Tot bé? Perdona si es clar i per no fer tan violenta la situació vaig dir rapidament
On anam? Jo no sóc pas d'aquí, millor tria tu!! a més tenc la sensació de que ja ho tens tot pensat.
Tres quarts de dos anam a dinar a un restaurant amb una mena de categoria, llums romàntiques, ambient idoni, només cal donar-li l'enorabona, (saps que no esperava menys de tu).
Indecisió, espaggethis, mentres m'amolla t'agradu?
Començ a menjar, me faig el boig, t'esperaves aquesta situació?
Millor, pitjor, però mai amb tu.
Em convida, sortim, per primer cop ens quedam sols, on vols anar a la platja o al bosc de la fades?, bosc de les fades? M'estàs vacil·lant..., no termin la frase i escolto "amb tu tot és impossible." una parella que és veia que no passava els seus millors moments, torna a insistir; platja o bosc de les fades? saps que no m'agrada elegir, llavors no hi ha res que dir.
Feim la seva, tasto els dos llocs, acaba'm a uns emprovadors... un breu silenci, un mateix crit, només podia dir... calles o atur? Tria bombon.
T'empipes, sortim cabrejats, però rient, blanc i negre com sempre, et deixes els quarts per una simple falda, ara si sortim de sa tenda, cercam un banc, arriba sa darrera conversa entre petó i petó, dubtant ses darreres paraules, que es deixen caure de dins una metàfora, no pot durar més l'espera, que tan sols volia dir t'estim. Només queden un parell de minuts per seperar-nos, a mi m'espera el meu avió per tornar a la vida real i a tu un poble amb mil amants.
Mai diguis això, creus que em penedeixo?, no t'enganyis fins ahir duies quasi dos anys amb sa mateixa parella, ja arriba l'hora de tastar nous combinats, de viure noves sensacions i de sentir a quelcom més. Però només...

cada un tria el seu destí.]
primera part.