Vot de castedat

Si l'estança és obscura
i més enllà del mur tot és absurd,
quan sense llum et mous en el record,
perquè mantenir el teu vot?

Si la vida et fuig sense gaudi ni sentit
i l'avui no encarna el que has deixat
ni el que ha de venir,
de què et serveix la castedat?

Tal vegada per cridar-lo ben fort!

Com tu vuidar-me voldria
per omplir-me d'Amor
Negar-me, donar-me
i rebre-ho Tot.

N'he de menester del vot?

Jo també el crido ben fort!

emmanillat i sotmés.
Tot i això, la bellesa s'escampa arreu,
lluny de barrots i indiferències,
de botxins i de temps indeturables,
i conquereix la llibertat somiada.

Sempre em sacseges amb els teus mots.

petons admirats!

gyps

la vida de l'avui és una vida accelerada, que té pressa per assolir un bon futur, que hipoteca somnis i t'empeny a gastar el que encara no tens sense cap assegurança fent-te malviure per poder viure millor no sé quan...
Enigmàtic com sempre, irònic i colpidor i al fons, una rialla d'humor com a medicina vital.
Una abraçada, mestre!