Vós

Un relat de: Damm

Era al llit dormint. Per un moment vaig tornar a notar una fricció de tu. Una carícia. Les meves mans. Les teves mans. Vaig tornar a dormir-me profundament. Sí, vaig tornar, hi vaig tornar... És en mi... O potser tinc molta més capacitat mental de la que creia, o la meva ànima té molta més força.
Les seves paraules em parteixen la gola, no em deixen expressar-me quan us tinc al davant. Necessito empassar saliva i pair quan escolto paraules tan sinceres, tan intenses. I no reacciono, ho sé. És vos qui m'ho diu. Encara em sorprenc que vos sigueu aquell noiet que vaig conèixer temps enllà. Aquell que un dia l'havia perseguit amb la mirada i havia caminat al seu costat amb l'únic objectiu d'exposar-me, de ser desitjada, ni que fóra per un moment... Amb el pensament. Ara és amb mi, en el meu llit, en una copa de vi, en el meu cor. Cor?
Sabeu? Se'm fa molt gran, immens... Les seves paraules vers mi són massa belles; m'agraden, sí. Em fa sentir tan plena... M'esforço per racionalitzar perquè els fets succeïts nits passades em van fer embogir... Vull tornar a irracionalitzar... És la por... Estic tant convençuda que hi ha un tercer factor... Alguna força que ve de... Del cel? De la terra? Creu que no estic bé oi? Doncs vull tornar-hi... Em vull treure el gel de la meva pell... He tornat a glaçar-me perquè el que vaig sentir aquella nit va ser inexplicable... Em fa por pensar que alguna força desconeguda està actuant... Però alhora hi vull tornar... No em feu cas dolç Amedeo, dolces barbes... El meu cap embogeix segon rere segon i vos sempre hi és present. Deixaré d'analitzar... I de nou m'entregaré a vos... Nits de diumenge al meu llit... De nou, de ben nou.

Només un consell... Sigui pacient. I si veu que el mullo seran les meves llàgrimes de sinceritat plena. I si veu que el plaer em fa mal és perquè surt de les meves entranyes. Amb senyals roges o no, demà li tornaré a fer l'amor tantes vegades com sigui possible, tantes vegades com pugui.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer