Voràgine (o Minúscula)(Arc a la Ràdio - Cicle de la Vida - Novembre - Naixement)

Un relat de: deòmises
En la penombra, en un ambient humit, en silenci es produeix l'eclosió de l'ou. La petita criatura que s'hi entreveu es mostra amb una frenesia exagerada, empesa per la voràgine extrema d'una fam insòlita. Però encara li manca l'empenta final, la més àrdua, per veure's alliberada completament d'aquesta massa gelatinosa i enganxosa, que és l'embolcall que la protegia. Les potes davanteres, encara dèbils, eixamplen la clivella i faciliten el traç imaginari del camí de sortida. Sense retorn ni marxa enrere. L'esperona l'instint, tot i el titànic esforç, i la lluita per la supervivència. Com si fos una salmòdia ancestral, antiquíssima, dins del seu cap ressonen paraules inintel·ligibles per a ella, però el significat de les quals resta gravat a foc en el seu cap. Només els més forts continuaran endavant, i l'aventura inicial no ha d'esdevenir un entrebanc per a ella. Sent cruiximents i rosecs, sorolls que la mantenen en alerta. El perill latent la terroritza, però no es deixa arronsar.

Continua amb el màxim sigil i, tot lluitant contra la membrana resistent de l'ou, s'adona que quasi ha sortit del seu interior. Els ulls detecten llavors la presència de minúsculs cossos, idèntics al d'ella, al seu voltant. Els reconeix a pesar de l'amuntegament i de l'activitat exasperada. Són els seus germans, els que han estat més espavilats i s'han avançat per aconseguir un bon lloc, el millor profit. S'encongeix i s'impulsa; l'embranzida darrera la deslliura de la clofolla transparent. Gairebé sense esma, es deixa guiar fins al caliu matern per les potes tremoloses, que amb prou feines responen coordinadament. És important ser agraïda, venerar qui li ha ofert la benedicció de la vida. I és important néixer, però també créixer i continuar el cicle vital. Agafar la part pel tot. Per això, s'abalança damunt del cos de la seva mare i n'arrenca un mos suculent. Se saciarà i ja podrà cercar un racó adient per teixir la seva primera teranyina. En la penombra, en un ambient humit, en silenci.

Comentaris

  • Invitació "El cicle de la vida"[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del V Concurs ARC a la Ràdio 2014-2015
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "El cicle de la vida"

    T'esperem el dissabte 31 d'octubre de 2015, a les 11 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)




  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “El cicle de la vida” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ EL CICLE DE LA VIDA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2015 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Impactant i absorvent.[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 19-11-2014

    Un d'aquells relats que et manté atrapat fins el final. Molt bó.

  • Galzeran (homefosc) | 18-11-2014

    comences fort deò! Bona narració a un nivell alt, com ja tenim costum de llegir-te. He baixat dels rèptils prehistòrics per arribar en la caiguda literària fins l'aranya, segurament molt més menuda que els qui jo volia veure en començar a llegir. Bon relat i ben trobat!

    Sort!

    Ferran

  • Impressionant[Ofensiu]

    Un relat realment impactant. No m'esperava aquest final la veritat. I la resta del relat està descrit amb una precisió quirúrgica, que m'ha captivat. Com descrius el procès de naixement, els seus moviments, la tremolor... Suposo que darrere hi ha un procès de documentació interessant. Enhorabona! Molt bona entrada al concurs deòmises! Suposo que ens anirem llegint com sempre al llarg de tot el curs literari.
    Una abraçada,
    Edgar

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1009 Comentaris

306918 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978