VOLUNTATS VOLUBLES - (EL TAST)

Un relat de: Jaume Dargó

Oblida’t dels prejudicis!
Recorda les paraules del mestre, quan deia que, enfront de seductores meravelles, assolim abastar inconeguts àmbits del desig. Cal tenir els sentits ben alerta, en temptejar cada un dels detalls més amagats de tanta bellesa, i gaudir-los, sabent que no és cap somni. Tot un món alena dins d’aquests corpus sublims. Sota una temperatura idònia, s’assumeix un gaudi plaent, inaudit, únic, i ho vius en la plenitud dels sentits, en el tacte, el gust. Fóra inexcusable ignorar-ho, bandejar-ne el tast. Els plaers no han de ser pecaminosos, no poden estar prohibits, si són dominats per la nostra voluntat. És aleshores quan, seguint alienes directrius, vius tots els sentits i pots trobar la millor disposició que verifiqui cada un dels perfums, i sabors, més íntims, amagats. Gaudir-los et farà desaprendre la realitat, qualsevulla que sigui, fins la més severa. Arribaràs a oblidar el nom propi, ignoraràs on vius, o d’on vens, fins a desconèixer els viaranys per on empenys el cos. En el zenit del plaer, ningú et diu que sigui fàcil controlar els instints. Però en aital conjuntura cal ser honest, i perseverar en el propòsit de no defallir. Les voluntats són volubles, quan no en tens la cura requerida, i no saps mostrar al cos, com cal guiar-se. Has de sentir-ho. L’olfacte dicta el camí al paladar, sense dilatar les sensacions que conduiran els nèctars gola avall. La vista confirmarà els temptejos del tacte a contrallum, i totes les facultats sensorials t’han de dur a conclusions plaents, on descobriràs en la temprança un art dels sentits que s’ha de viure.

En la poca llum d’una cava, sadollat pels efluvis d’una embriaguesa que és compartida, ens brollen els mots, curulls d’una agradosa i suau felicitat etílica. Hauràs deixat un cul amable de cada got de vi tastat, és de bona educació no escurar-los, i es valora la cautela de no deixar-los gaire plens.

Els desigs són més honestos, en la mesura que s’aprèn a gaudir-los.

Comentaris

  • Gràcies![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 27-02-2018 | Valoració: 10

    L’amabilitat i la bona educació que he trobat en el teu test, és un tàndem que sempre agraeixo quan surto dels cercles més coneguts. M’ajuda a no ser molt poruga, fer el tast i descobrir el que m’agrada i el que no.

    Una abraçada

    Pinya de rosa

  • El mestre[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2018 | Valoració: 10

    El mestre ha parlat molt clarament, amb tot el coneixement, dient les cosses tan ben dites que sembla imposible si no es porten uns quants gots de vi al fetge. Però baja, la prosa del teu relat és tan rica que ens fas anar cap a la temptació. Ferran, una forta abraçada... i salut!

    Aleix

  • Gràcies[Ofensiu]

    `Per mi que llegeixis es molt . Mercès . Si hi poso mes cura.

  • Mira que n’ets de dolent... [Ofensiu]

    Mira que n’ets de dolent... el mes passat m’ho vas posar més fàcil, però aquest no. Hala, A donar feina al lector! —possiblement només em passi a mi—, i que pensi, que pensi una mica.
    Un comentari anterior diu que l’ha rellegit tres vegades. Jo ni t’ho dic les vegades que ho he fet.
    —Joan

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-02-2018 | Valoració: 10

    Llegin els teus escrits em dono compte que estic davant d’ una persona que domina la paraula i te el do de saber-ho transmetre en els seus escrits. Quin tast mes bonic !!!

  • Amb tots els sentits[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 11-02-2018

    Un tast amb tots els sentits...
    He hagut de llegir tres vegades el text per paladejar-ne els dobles sentits.
    I no, no t'equivoques! Pretenia fer una crítica als caps de setmana desestressants al "camp" (expressió que no soporto) però es veu que ningú se'n ha adonat que la Júlia i la seva amiga marxaven amb un parell de bossetes de Maria.
    Massa subtilesa la meva. Me'n hauràs d'ensenyar ;)

  • Bon text.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 10-02-2018 | Valoració: 9

    Em recorda els textos de l'escola de Cirene, dirigida per Aristip i prosseguida per altres alumnes.

    És un text que fa pensar en lo bo del plaer i en lo negatiu dels perjudicis. A mi no m'agrada l'alcohol però tolero als que sí els hi agrada si no cometen excessos.

    També em recordes, a més de l'escola de Cirene, l'escola d'Epicur d'Atenes.

    Donar recomanacions és bo, si es fa amb la suficient modèstia.

    A reveure, una abraçada.

  • Uns glops de volubilitat [Ofensiu]
    Montseblanc | 10-02-2018

    Com que el títol ja ho diu, que és un tast, he començat llegint pensant que així era. Però a mesura que el text avança i es va carregant d’adjectius i dobles significats, m’ha vingut la resta del títol al cap (voluntats volubles) i he acabat dubtant de què era el que estava fent el protagonista, m’ha semblat ben bé que un pecat capital com a mínim. Fins que l’exuberància del relat es rebaixa una mica i ens torna a deixar al que és, un tast de vins, un inici d’embriaguesa etílica. Sense oblidar la frase final... Un text que empeny a gaudir bé i al màxim dels desigs.

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

35 Relats

215 Comentaris

24924 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.