VOLUNTAT DE VIURE

Un relat de: MariaM
No hi ha manera d’atrapar una idea; l’argument basat en la fortalesa, en l’accepció de virtut, no pas en l’edifici d’una fortalesa militar, se’m fa difícil de tractar, no sé quin enfocament donar-li que no resulti massa ensucrat. Per què serà que el primer pensament em porta a transgredir-les, si més no en un relat? Ben mirat, transgressió sigui una paraula que no s’ajusti del tot a la idea que em ronda pel cap; no en el sentit de delinquir, però, si, en el sentit d’integritat d’ànim o voluntat de viure malgrat l’entorn i circumstància extremes.
Els ocellets cantaven, mentre una dona forta, en un barracot, petjava al petit del seus fills i lluitava per tirar-los endavant. D’aquí en sortiria una història ensucrada. Uns altres ocellots s’han apropiat dels meus pensaments. La situació és crua i les imatges més. No he conegut la Nila, però me’n puc imaginar la història que, per altra banda, no és pas molt diferent a la de tantes Niles que han deixat el seu país i han arribat al nostre, portant com equipatge la il·lusió de trobar un món millor. El viatge ha estat llarg i feixuc, en una de les “pateres” que amb sort arriben a les nostres costes. Un cop a terra, junt amb d’altres noies, totes elles molt joves, gairebé unes nenes, foren encabides en una furgoneta que les traslladà com a bestioles fins el seu destí, molt allunyat del que havien somiat. Hi arribaven enganyades sense saber que eren carn per a la prostitució. Tampoc cal entrar en massa detalls, n’hem vist tantes de imatges que fan sofrir! Aquestes mal vivien en un magatzem, les treien de nit per enviar-les a la feina i tornaven de matinada.
Va ser accidentalment que van descobrir-les i, per algunes ja massa tard. Damunt d’uns matalassos infectes, jeien mig drogades, i un parell s’havien llevat la vida. La Nila va resistir i, encara, va somriure quan els bombers les van alliberar.
És el més semblant a fortalesa i a voluntat de viure, que m’ha passat pel cap, fora del més convencional que s’atribueix a la gent “bona”. Una història d’actualitat, on amb l’actitud positiva de la Nila es pot vèncer el desànim i estimar la vida, tot i no poder canviar la situació.

Comentaris

  • Ànim[Ofensiu]
    MariaM | 02-02-2018

    Quan ens deixem guiar per la intuïció o parlem amb el cor, sovint l'encertem. Gràcies pels teus comentaris que sempre m'ajuden. Una abraçada. Maria.

  • Ànim[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-01-2018 | Valoració: 10

    Tenir l'ànim de viure, la voluntat, la força per viure en aquestes pèssimes condicions, això si que és fortalesa! L'has clavat, Maria! Una forta abraçada.

    Aleix