VOLUNTAT DE VIURE

Un relat de: MariaM
No hi ha manera d’atrapar una idea; l’argument basat en la fortalesa, en l’accepció de virtut, no pas en l’edifici d’una fortalesa militar, se’m fa difícil de tractar, no sé quin enfocament donar-li que no resulti massa ensucrat. Per què serà que el primer pensament em porta a transgredir-les, si més no en un relat? Ben mirat, transgressió sigui una paraula que no s’ajusti del tot a la idea que em ronda pel cap; no en el sentit de delinquir, però, si, en el sentit d’integritat d’ànim o voluntat de viure malgrat l’entorn i circumstància extremes.
Els ocellets cantaven, mentre una dona forta, en un barracot, petjava al petit del seus fills i lluitava per tirar-los endavant. D’aquí en sortiria una història ensucrada. Uns altres ocellots s’han apropiat dels meus pensaments. La situació és crua i les imatges més. No he conegut la Nila, però me’n puc imaginar la història que, per altra banda, no és pas molt diferent a la de tantes Niles que han deixat el seu país i han arribat al nostre, portant com equipatge la il·lusió de trobar un món millor. El viatge ha estat llarg i feixuc, en una de les “pateres” que amb sort arriben a les nostres costes. Un cop a terra, junt amb d’altres noies, totes elles molt joves, gairebé unes nenes, foren encabides en una furgoneta que les traslladà com a bestioles fins el seu destí, molt allunyat del que havien somiat. Hi arribaven enganyades sense saber que eren carn per a la prostitució. Tampoc cal entrar en massa detalls, n’hem vist tantes de imatges que fan sofrir! Aquestes mal vivien en un magatzem, les treien de nit per enviar-les a la feina i tornaven de matinada.
Va ser accidentalment que van descobrir-les i, per algunes ja massa tard. Damunt d’uns matalassos infectes, jeien mig drogades, i un parell s’havien llevat la vida. La Nila va resistir i, encara, va somriure quan els bombers les van alliberar.
És el més semblant a fortalesa i a voluntat de viure, que m’ha passat pel cap, fora del més convencional que s’atribueix a la gent “bona”. Una història d’actualitat, on amb l’actitud positiva de la Nila es pot vèncer el desànim i estimar la vida, tot i no poder canviar la situació.

Comentaris

  • Ànim[Ofensiu]
    MariaM | 02-02-2018

    Quan ens deixem guiar per la intuïció o parlem amb el cor, sovint l'encertem. Gràcies pels teus comentaris que sempre m'ajuden. Una abraçada. Maria.

  • Ànim[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-01-2018 | Valoració: 10

    Tenir l'ànim de viure, la voluntat, la força per viure en aquestes pèssimes condicions, això si que és fortalesa! L'has clavat, Maria! Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: