Voler sense voler

Un relat de: Noè Reverter Segarra
Desig d’allò caigut,
enyorança d’un bell cel i
deler pel calor perdut.

Impossible,
d’oblidar.

Perdut com cristalls
entre nivi tombats;
recollida impossible
d’un infactible rescat.

L’abraç de la sagnant rosa
el més profund plaer volgut.

Turment pel roig,
d’una esplèndida rosa
a farratge de corbs.

Magnífica llavor,
anhels d’arrel
extinta per sempre.

Impossible,
de moure.

És voler sense voler
el passat record
d’una primavera
en hivern convertida.

És voler sense voler
una perfecció extraviada entre certesa.

Impossible,
de refer.

Allí on va néixer,
allí on va créixer,
allí on va convertir-se
en la flama més viva de tot foc.

Avui, entre cristalls,
l’origen resta sota el gris èter.

Impossible,
de canviar.

És el so del passat temps,
que crida venir
sense estar.

Enyor de l’odiat,
necessitat de l’inexistent
saneig de l’irremeiable.

És la sincrasi d’allò rebutjat
i ensems desitjat,
que crea els nusos
dels més cabdals rius.

Impossible,
de repetir.

Peus per no caminar.
Ulls per no veure.
Braços per no abraçar.
Cor per no amar.

Impossible,
d’arrencar.

Temps estèril i una vida
tan sols pensada,
que mai serà viva.

Converses imaginades
per venir,
que mai seran possibles.

Haver tocat el cel,
tan sols per sofrir més
l’infern retornat.

Sense poder escapar
d’una existència,
de somnis plena
finits al despertar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Noè Reverter Segarra

24 Relats

41 Comentaris

13881 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
No en tinc ni idea d'escriure,
i escric.
No en tinc ni idea de música,
i componc.
No en tinc ni idea de la vida,
i visc.
(Noè R.S.)