Voler i no poder

Darrer COMENT, que en realitat no és un COMENT.

I com es menja, això, no?

M'explicaré (o ho intentaré).

Sempre que comença la setmana d'un nou relataire inscrit al coment, em proposo comentar tres o quatre relats. I quan arriba el moment d'escriure l'últim comentari, intento fer una mena de síntesi de tot el que he llegit d'aquella autor/a.

La veritat és que els dies, durant aquesta setmana, se m'han tirat al damunt (això, de fet, em passa cada setmana), i no he tingut temps de comentar-te més escrits dels teus.

Aprofito ara que tinc cinc minutets per fer-te cinc cèntims de la impressió que m'han causat els teus relats.

En primer lloc, dir-te que he gaudit molt amb la teva lectura. Sobretot les narracions (jo, de poesia, no n'entenc). Trobo que els relats narratius, en general, estan treballats i intentes fer un plantejament compacte de la història que hi exposes. Tens, també, certa tendència a un estil de narració "filosòfica". Quan utilitzo aquesta paraula pretenc significar una mena de plantejaments de qüestions que t'inquieten, i que t'enfrontes a elles de cara, provant d'analitzar-les. Això és bo per aclarir-se un mateix, i tens el do d'escriure aquestes argumentacions de manera amena. Però també seria bo que en algun moment intentessis fer el joc literari a aquell plantejament, i provessis d'imaginar-te la situació concreta en vida d'un personatges ficticis. Seria un bon exercici literari.

Pel que fa als poemes, t'ho repeteixo: jo no n'entenc, de poesia. En general tenen musicalitat i es llegeixen amb un ritme còmode. Però et puc dir ben poca cosa més.

Pel que fa a l'estil, més o menys ja t'ho he comentat amb el que t'acabo de dir. Tens un llenguatge que adaptes a cada temàtica, i això, que sona com a fet senzill i simple, no tothom ho sap fer.

AnNna, penso que hi ha fusta d'escriptora, dins teu. Sé que no es tracta de donar consells, i t'asseguro que jo no sóc ningú per fer-ho, però crec que hauries de continuar en aquesta línia: petits relats de fets que t'importen, t'angoixen, et preocupen o et fan feliç. I, això sí, intentar fer més ficció, per exercitar-te en un altre camp de la literatura.

Ei, endavant!

Salut!

LLIBRE

PD.- I sobre aquest poema, només dir-te que aquesta sensació de "voler i no poder" no és exclusiva d'una edat determinada. Tots i totes, penso jo, ens trobem sovint davant de situacions que no podem (o no sabem) canalitzar de la millor manera. Però, això és la vida i l'aprendre a viure, no?

M'ha agradat la imatge d'un parell de versos, en concret: "Podré parlar de tu, / Però no parlar amb tu." Aquesta oposició marcada només amb el subtil canvi de preposició, està força aconseguida.

és el de sempre, qui no s'arrisca... no pisca!

Força bé

Thalassa

Soc nova aqui i es el primer poema que comento, de veritat que es maco, espero que algun dia puguis :) de fet no hi ha res imposible...

Que els teus somnis es cumpleixin

Eveta

però tot i així animat!
és un poema bonic i força cert (què m'han de dir a mi....)

segueix escrivint

FRAN's