Volem

Tanca els ulls al ritme de la música. Obre els braços i posa't a volar. Sent com la gravetat desapareix, com comences a enlairar-te sobrevolant els edificis blaus. Beu un glop d'absenta, fuma un cigarret, sent com el cap se te'n va i et dóna voltes, al voltant dels edificis blaus. Ja volem gairebé l'un davant de l'altre. Jo volo, encara que encara resta una mica de gravetat sota els meus peus. Em balancejo, gairebé inconscientment, per l'enorme buit. I et regalo la música, el cor, el meu amor, com diu la cançó. M'agafes en braços, comencem a giravoltar, ens enlairem més, talment com en un conte de fades, pugem amunt, amunt, més enllà dels edificis blaus. Llavis amb regust d'alcohol, pell amb olor de crema, roba que desapareix amb aroma de suavitzant. Un sofà que ara i adés ens llança a terra i ens fa surar en l'aire de nou. Pugem fins al cim més alt del cel, potser més, potser més. I baixem amb parapent. Ens mirem, la volada ha estat màgica, ens diem.
Obre els ulls al ritme del silenci. Beu un glop d'absenta, i un altre, i un altre. Fuma alguns cigarrets i posa't a somiar. L'amor es destrueix igual que torna la gravetat sota els meus peus. Em poso a plorar, però tu no em veus les llàgrimes. Perquè no n'hi ha. Només regalims d'alcohol que llisquen suaument galta avall. Em sento important, perquè sóc l'única, dius. Em sento insignificant, perquè no em sento teva, penso. I anem a dormir. Abans però vaig al lavabo. Vomito alcohol i penes. Vomito molt. I em quedo sola estirada al sofà que abans surava en l'aire. I m'acull amb els seus braços i em gronxa, pacient. Sento la teva veu. Però és llunyana, com un murmuri. Poc a poc em desperto, xoco, véns a buscar-me i em portes al llit. Si sabessis com t'estimo... M'estiro al teu costat, abraçada a tu. I somio. Somio que no sóc l'única, somio que sóc maltractada, somio que em venc, potser per algun mot que vas pronunciar en l'aire... T'abraço, ben sola. Tinc calor