Voldria

dir-te que és exultant, i que entenc, perfectament, que després d'un Sant Jordi "ben reflexiu", t'hagin pogut sortir versos tan emocionants com aquest:

"...
Voldria ser el trovador que del balcó t'entonés,
mil paraules enamorades, mil silencis i poc més,
i que en un instant, una estona, un no res,
et digués tot el que sent, m'escoltesis i després...
..."

M'ha fascinat la teva sensibilitat, aquesta poesia que, barreja música i paraules, sentiments i melodies.... he pogut intuir aquest trobador de les lletres, enamorat i apassionat...
fantàstic, "poeta alemany"....

Un petó... i un apunt:

No canviïs el teu estil si no et sents bé amb el canvi. Un ha d'escriure el què sent, com ho sent, i amb les paraules que sent. Mai no canviïs per agradar als altres.... deixaries de ser tu, i per tant, qui agradés no series tu, seria "l'altre", aquest que hauries volgut modificar per agradar els altres. (Una mica embolicat, ho reconec, i ho sento, però estic segura que tu m'has entès, oi? Recorda't de llegir l'últim punt de la teva biografia...."així sóc jo, així són els meus versos".

Ens veiem...... al fòrum?

...la melangia de l'amor en un dia que és palès per totes bandes, i el vespre arriba i ens sorprenem sols.

Sensible i narratiu. Per molts anys.