Voldria...

Em quedo sense paraules cada vegada que llegeixo un dels teus poemes.
Despertat-se junts en el més enllà els somni d'etrnitat i d'amor de moltes parelles.

Felicitats,
Cendra de Flor

Enganxes

M'he enganxat a la teva poesia. M'agrada la forma i em sento dins el fons. Ho dius tan bé!

Voldria alçar les veles vers blaus que neixin,
cremar distàncies, trencar horitzons,
obrir camins de retorn amb rems profunds;
fugir veloç de negror i esdevenir missatge,
arribar a palaus daurats, curulls de grogor.

Voldria tenir-te i despertar junts,
quan aquesta vida ja sigui un somni...

Diuen que la paciència és la mare de la ciència... i en aquest cas ha estat així, efectivament, ja que la meva curiositat ha resultat premiada amb un coneixement més profund, més íntim, de les paraules i conceptes que composen el poema, i a més, en aquest poema concret, del recorregut que l'autora ha fet per sobre la seva pròpia creació, un procés que normalment ens és vedat, ja que només coneixem el producte final.

Ambdós aprenentatges m'enriqueixen, com a dona i com a persona que gaudeix escrivint.

Tal com vaig escriure, vaig acabar resumint, però alguns altres elements em van servir d'estímul, com ara el contrast entre infinitius i participis a l'hora de descriure una intenció... el segon vers pren un altre caire amb aquestes poques lletres de diferència... un joc de matisos molt interessant!

Crec que aquest és un dels valors principals d'un espai tan singular com Relatsencatalà: podem aportar-nos mútuament processos, èxits, fracassos, energia, recursos, bellesa, ... en la doble faceta de lletraferits i de persones, no creus?

Pels tres conceptes, doncs, que ens defineixen, t'envio tres abraçades bones: la d'una altra persona, la d'una altra dona, la d'una altra autora,
Unaquimera

PS He tornat al teu poema a veure el comentari dedicat després de la teva indicació. Ara, continuant amb aquest deliciós joc de pistes, tu hauries de passar pel meu espai i llegir la dedicatòria del darrer relat publicat; després obrir-ho i llegir la dedicatòria que hi figura en el primer comentari. Potser reconeixeràs algú... Espero que sigui així!

el que tu voldries, expressat amb sensibilitat i un llenguatge acurat. Tant de bo es puguessin complir els desigs però què ens quedaria per desitjar?
Molts petons

Sabia que tenies un gran do d´observació, però no em podia imaginar que fos tan elevat.
Em complau molt que m´hagis ofert aquests minuts de comentari, i aprofito l´ocasió per explicar a tots els companys el que va passar:

Bé, cada cosa al seu temps, en primer lloc, ja sabeu que els poemes a poc a poc van lluny,
i tot i que els dos relats s´assemblen com dues gotes d´aigua, el que no passa en un any, passa en un instant. Vaig intentar de parlar amb Omatech perquè esmenessin la repetició, no els podia localitzar, però diuen que cercant, cercant, trobem Roma i finalment ho vaig aconseguir, tot i que vaig arribar a misses dites i va ser pitjor el remei que la malaltia.
Ara, com que gat escaldat aigua freda tem, i l´experiència és la mare de la ciència, crec que no em tornarà a passar.

Una abraçada a tots els relataires que han tingut la paciència de clicar dues vegades.

He gaudit molt i molt fent la comparança entre els dos poemes que has publicat amb el mateix títol.
A primera vista podrien semblar idèntics, però de seguida una lectura atenta demostra que no és aquest el cas...
Un cop descobertes les diferències, he assaborit cada canvi que has realitzat:
els punts suspensius ( són una de les meves debilitats! ) els he trobat molt significatius;
el joc de les preposicions, molt apropiat: en concret, penso que aquest quart vers ha guanyat expressivitat;
el matís que aporta la quietud a l'esclat, suggerent i enriquidor;
"remar enllà de l'aire" resulta més lluminós que "fugir veloç de negror", tot i que en aquest punt em sembla que totes dues imatges són prou evocadores;
"palaus de llum" indica una interiorització, mentre que "palaus daurats" suggeria aspecte, façana exterior;
...
Per no allargar-me en excés, ho resumeixo: ha estat un plaer assistir al procés de depuració, matisació i enriquiment a què has sotmès un poema que ja coneixia, encara tenia present i havia valorat positivament; crec que ara entenc millor el seu missatge i que puc afirmar que compartim somnis, a més de l'amor per les paraules... sense por a errar-me.

T'envio una abraçada viatgera,
Unaquimera

Poesia tendra i evocadora que fa sentir enyorança de temps passats.
Sentiments tan ben descrits que et fan sentir com protagonista d'aquests sentiments tant teus. M'ha agradat molt. Ens llegim

Una abraçada

voldria el mateix que vols tu i, a més, saber-ho expressar amb aquest sentiment i expressió poètiques que tu saps transmetre amb una aparent senzillesa.
Molt entranyable el teu poema. Et felicito per l'art de saber trobar les paraules escaients en tot moment.
Molt agraïda pels teus comentaris.
Una abraçada.
Mercè

Admiro els que sabeu trobat paraules tan maques i enllaçades per expressar els sentiments.
Felicitats.

i rellegeixo i la boca se m'omple de versos, de poesia, de sentiments profunds, elaborats.
Tant i tan bellament expressat...
m'ha agradat especialment el teu comentari a Presoner; moltes gràcies