Voldria...

Precios... els amors a distancia mai rutllen com voldriem, oi? M'ha agradat molt el poema, i m'agrada molt el teu nom: "somriure x sobreviure"... estic completament d'acord amb tu, el somriure es l'ultim que s'ha de perdre...

què puc dir-te...
m'he sentit tantes vegades així
que sóc incapaç de no veure'm identificada...

Curt, precís, clar i directe...
tot el que voldries compartir amb ell
i una única resposta: no hi ets

... una única solució i estat: T'estimo, però t'enyoro.

ens veiem per aquí!
que vagi bé!
Gemm@

Se el que és anyorar...
Aquest poema descriu els meus sentiments...
Escrius de maravella, gracies pel teu comentari.

P@UL@

et segueixo llegint.
Escrius de meravella.

un abraçada