Voldria tenir una terra("apartat passió")

"apartat passió"

Voldria tenir una terra

Voldria tenir una pàtria. No només una promesa d'un demà. Que fos una aventura clara. Ja ni ha prou de tebior, de buidor, de foscor. Vull l'esperança, una i altra vegada negada. Frustrada.
Voldria un món ben globalitzat, de moltes parcel·les que brillessin amb vida pròpia. Sense perdre les identitats.
Fora les il·lusions que mai passen de la utopia. No vull ser d'un País desfibrat, sense ideals, sense demà, avorrit i mancat d'esperança. I pintat com el del costat.
Benvinguda la èpica de la història, millor encara l'ètica del dia a dia de cadascú. Que la passió per la terra no sigui només una flor d'un dia.
Desitjaria la joia de formar part dels que trenquen les coses més sagrades estimant amb passió. Com quan vivíem en la infantesa i quan encara no preguntàvem res de res; però estimàvem, ni en sabíem res de l'odi, ni de l'amor, ni la joia, ni de la tristesa, ni del desamor, i admiràvem els pares si exercien com a deus. Temps de pau en que el futur era el sempre. Res acabava tot era etern.
Voldria recuperar aquelles adhesions tant ingènues per infantils. Els amors que després vingueren, viscuts com eterns. Aquells temps en que el temps no tenia fi. I quasi érem capaços de definir la felicitat.
Rebutjo la gent que mai estima res: ni persones, ni pàtria ni ideals. Que no te passions. Vull fantasies lúcides pel meu petit poble massa vegades distret en els afers de cada dia. Cal que arribi ja, la redempció de la pàtria malmesa entre tots, dels de dins i de fora. Per acció i omissió.
A vegades només els folls es mantenen drets davant la tramuntana. Vull sentir-me entre els folls, viure el tremp de la follia que estima i recolza les ambicions, els anhels, el coratge, la fidelitat. Vull que tot s'encengui des de la brasa més interior i més antiga.

Enric Cirici 10 de gener del 2007