Voldria ser feliç

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

no m'estranya que et diguis bruixot! no m'havia fixat en aquesta fotografia, realment tens ulls d'aquells bruixots imaginaris que llegim als contes per infants...o per grans...

Com has poetitzat la felicitat!
Fins al més professional del depressiu voldria ser així de feliç.
Tens una poesia molt i molt interessant. Malgrat no sé un gran lector de poesia m'ha agradat molt llegir (sí, l'acció mateixa de llegir) els teus poemes.
Llarga felicitat!!

de tanta alegria desitjada, m'encanta la rauxa amb la que trenques l'esquema dels teus versos deixant al lector asaborir la forma deles paraules sense llògica que inevitablement presideix tota lectura, rtret diferencial de la poesia.

Em recorda molt al mestre Lorca, lectura sempre present a la meva cpacelera.

tu ja ets feliç. Ets possitiu. I en la foto, tot i que no es veuen els teus llavis t'imagino rient. Qui riu, és feliç.
La felicitat no està allà on la busquem, ve tota sola. ja sap el camí que porta a tu. Però de vegades es presenta d'una forma que no la sabem reconeixer. No tanquis la porta, per si de cas.

M'ha agradat:

"somiar que no somio cada dia"
"voldria està aquí i no allà"

Si vols estar aquí, i no allà, en relatitat ja estàs en el lloc que vols. PERFECTE

si vols somiar que no somies cada dia. Que et queda? El dia que s'acabin els somnis voldrà dir que ho tens tot. I qui ho te tot, NO TE RES.

Un petó, Ets encantador.

Hola Bruixot,
He llegit aquest poema seguint la recomanació de OhCapita, i la veritat és que m'ha encantat.
El que més m'ha impressionat ha estat el poema ple de vida i sobretot el blau, el meu color preferit. deixe'm dir-te bruixot que gràcies a poetes com tu el meu món seguirà giravoltant sobre nosaltres i els trencadors de somnis perdran per sempre més les seves escomeses.
Felicitats, et seguiré llegint.
Un brindis per les nostres vides,
Roda03

...d'aquest poema tan xop que desitja ser retorçat per escorre'l. La seva matèria està feta de la coneixença de l'alegria, amarada de pèrdues, però on flueix la vida, i un sentit delicat de l'humor amb un deix deliciós d'ironia.
Ets fecund, i versàtil, un bruixot que fa alquímia amb els elements de la humanitat.

Ets un mestre de la poesia, i guanyaries tots els premis. Seria bo que et pogués conèixer moltíssima gent.

Un petonàs!

...d'aquest poema tan xop que desitja ser retorçat per escorre'l. La seva matèria està feta de la coneixença de l'alegria, amarada de pèrdues, però on flueix la vida, i un sentit delicat de l'humor amb un deix deliciós d'ironia.
Ets fecund, i versàtil, un bruixot que fa alquímia amb els elements de la humanitat.

Ets un mestre de la poesia, i guanyaries tots els premis. Seria bo que et pogués conèixer moltíssima gent.

Un petonàs!

També voldria acabar amb la cançoneta plena de romanços de l'esperança en un demà millor. Res noi, estic d'acord amb tu, tot el que no tinguis avui sigues valent, llença promeses i expectatives al vàter i estira la cadena. Ens cal més valor i poetes que com tu, treguin les teranyines del poemari que es deleix en la tristor de les frustracions (és una crítica a mí mateixa). Regala'ns més optimisme i vitalitat sisplau. Carme.

És un poema que m'etziba contradiccions. El 'voldria' i el saber d'algun núvol gris que t'empaitava últimament, em fa pensar que és un poema ple de vitalitat de la que busques. Però has de conèixer massa bé la felicitat com per fer un poema així, que ens sobrepassa a tots, que ens il.lumina no només amb els jocs de paraules sinó amb el sentiment que hi rau al fons.
M'encanta sobretot el "voldria estar aquí/i no allà", i el "voldria estar content en substantiu". Molt, molt agut, Bruixot.

Et desitjo el millor i t'envio una abraçadassa, i felicitats per aquest poemàs!

m

De tanta que n'hi ha, et fa dubtar entre si és un poema trist o no. Depen del lector també.
A mi m'has donat el que vulgarment es diu un "subidón".
Felicitats.

M'ha agradat llegir aquest relat, és diferent, fa pensar.
Gràcies!

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Voldria ser feliç ara , molt bona aquesta. Un bon poema, i una bona historia.

www.bibliotecasvirtuales.com/comun/foros

Per penjar en català !!!!!

superpoema... original, inèdit, colpidor, amb filosofia poètica de diamant, ple de frases novíssimes, diferent, summa cum laude!!!
tots els teus poemes em prenen, però aquest em té presoner per a sempre.
una abraçada, mestre de mestres!!!!

"Jo voldria tenir la màgia
per conjurar belles paraules
i amb elles escriure dolces faules
amb mussols i perdius a taula
i cap tancat a la gàbia.

Jo voldria estar allí
al seu costat,
i aprendre del vostre art
per cuinar sortilegis al plat,
i menjar-ho tot fins escurar
i omplir-me de ceps amb carn.

Voldria ser com vós, ara
i no demà,
que a les matinades embafar-me del seu cant
somiar que sóc la meitat de vós cada dia
i donar-vos les gràcies per aquest cel
que heu pintat de blau."

Amb el vostre permís, i abans no em torneu convertit en deixeble, una reverència i no pas dues, no fos cas que de la primera no em llevés.

Un admirador, que us admira, mira i ...


OhCapità.

Mmmm... el primer paràgraf és realment suggerent... m'agrada, m'agrada... ple de paradoxes, com això de viure en un instant i alhora ser sant, o ser joiós i està ple de sang... incita a continuar!

Voldria ser feliç, així,
en un instant,
menjar perdius i viure caminant,
estar voltat de ciris i ser sant,
voldria estar joiós, si,
i ple de sang.

Que bonic! em fa somriure l'últim vers: això és felicitat! ;)
Més paradoxes: "ser aquí i no allà". I aquesta metàfora genial de posar la pena en una capsa i omplir-te de sabates... un clam a la vida, hi veig en això d'omplir-te de sabates i fang.

Voldria estar aquí,
i no allà,
obrir de bat a bat les meves mans,
llençar totes les claus en un forat,
posar la meva pena en una capsa
i omplir-me de sabates i de fang.

Crec que aquí comences a mofar-te tu mateix del que desitges, comences a creure a que la felicitat no és parlar-ne ni són paraules, ni tampoc il·lusions... i comences a veure que tu mateix no saps ben bé què és la felicitat ("contemplar el meu retrat i esclafir de riure")

Doncs voldria estar content en substantiu,
veure sense bastó i sense llampecs,
cremar retalls i anar a dalt d'un ase,
oblidar els subjuntius i creure que sóc etern
contemplar el meu retrat
i esclafir de riure.

Sentència: la felicitat és una utopia i alhora és ara aquí i sempre...

Voldria ser feliç, ara
i no demà,
que a les matinades escoltéssiu el meu cant
somiar que no somio cada dia
i donar les gràcies per aquest cel
ple de blau.

Felicitats per aquest poema, crec que ens presentes molt bé què és per a tu la felicitat, o que era en el moment que la escrivies, perquè més aviat semblen paraules sorgides del no-res, del moment...

Ens llegim,

-Filladelvent-

P.D.: no et pensis que m'oblido que tens una versió del meu poema pendent de publicar... la curiositat em mata!!!! :P

Ser feliç en la senzillesa. Amb les coses més simples. Amb els petits detalls que ens omplen d'il·lusions i ens fan descobrir noves rialles. Ser feliç amb les petites coses de la vida que fan els instants diferents uns dels altres.

Voldria ser feliç.
Molt bé!

Gemm@

Jo també voldria ser feliç d'aquesta manera que descrius. M'agrada molt com et vas deslliçant sobre el poema. L'estrofa que més m'agrada és:
- Doncs voldria estar content en substantiu,
veure sense bastó i sense llampecs,
cremar retalls i anar a dalt d'un ase,
oblidar els subjuntius i creure que sóc etern
contemplar el meu retrat
i esclafir de riure.-
Molt ben trobada. Bé, encantada d'haver-te llegit!! Molts petons!!

laura^^

però a mi me n'has fet amb aquest poema....JO TAMBÉ VULL tot el que demanes, fins i tot vull viatjar amb ase.....si pot ser catalana.....

gràcies

El poeme es molt bonic, pero semble que no estiguis amb els teus millors moments per la tristessa que despren.
Animat que ser feliç, tampoc costa tant si un u vol ser realment.
Una abraçada.

Jo crec que es un xic trist, el voldria, es un condicional dubtatiu!

Moltissims petons!

i sentir a les matinades el teu cant, que obris de bat a bat les teves mans, que estiguis joiós i que esclafis de riure...
Potser, de moment, ens haurem de conformar amb les teves poesies, fins veure brillar de felicitat aquests ulls que ens mostres.

Voler és poder , només cal com tu dius mirar aquest cel blau....

Un petó !

Leela