Voldria ser com el vent

Un relat de: jos monts

Com el vent voldria ser....i no com em veig cada matí mirant-me davant del mirall cada dia.

Com el vent voldria ser... tan transparent i silenciós i tot tenint-lo al costat que ni el veus ni el sents.

Com el vent voldria ser... que passa per tot arreu inclòs per les escletxes mes petites que hi poden haver.

Com el vent voldria ser... i la seva força tenir, que amb la seva fúria desenfrenada pot moure rodes de molí i muntanyes al desert també.

Com el vent voldria ser... no ser alt ni baix, ni prim ni obès, la mida justa per cabre per tot arreu.

Com el vent voldria ser... poder dependre de mi mateix , només obeint les forces de la naturalesa

Com el vent voldria ser... i no pot ser perquè no sóc transparent ni silenciós, segons quines talles no em puc posar , no tinc força ni empenta, per lo baix que sóc, i que sóc un manat. Això si, ben recomanat

josmonts


Comentaris

  • Entenc...[Ofensiu]
    Clar de lluna | 12-02-2008

    ...masses coses darrera el teu relat. Potser la solució no és voler ser com el vent, sinó acceptar-se i estimar-se un mateix.

    M'ha agradat molt.

    Gràcies pel teu comentari! T'he enviat el meu e-mail a la teva adreça!

    Una abraçada!

  • desig[Ofensiu]
    Anna Naïve | 06-02-2008 | Valoració: 10

    I no podries suprimir l'últim paràgraf?... i deixar l'assaig com un desig. Perquè desitjar, jos monts, predisposa a obtenir, creume.