Voldria parlar amb tu

Voldria parlar amb tu

Sí, m’agradaria fer-ho amb tu però no puc.
m’encantaria explicar-te alguna cosa,
em sento com un petit ésser poruc
que necessita demanar ajuda i no gosa.

Quanta dificultat per unes poques paraules,
sentiments amagats lluiten per deslligar-se
d’aquest caparró que no les té totes
i frisa per explicar-se.

Època tecnològica la que ens toca viure,
temps d’aïllament personal o retrobament familiar.
Tu pots decidir, ets lliure,
cap a quin costat et vols decantar.

Correus, whatsapps, videotrucades...
sensacional, fantàstic, espaterrant...
quantes paraules!
I jo aquí esperant...

Escrivint, mirant, escoltant, sentint
tot allò que m’agradaria comentar.
I no puc, no, estic patint,
però en el fons ho sé, no puc parlar.

No hi ets, no estàs, no et veig, no et sento...
Has traspassat, has marxat, has fugit de nosaltres...
Em faig mal, em maltracto escrivint-ho,
ho sé i ho assumeix-ho, siusplau només unes paraules!