Voldria...(II)

Voldria, ara estar amb tu,
passejar vora la mar blava
contemplar l'infinit davant nostre.
Voldria no tenir presses per marxar,
voldria no tenir rellotge
que marqués la despedida.
Voldria sentir la teva pell
i experimetar de nou aquell pesigolleig
que tant m'agrada.
Voldria no deixar d'escoltar-te mai,
de que la teva música no parés,
voldria que una nota sonés rere una altre,
creant una melodia, com tu ja saps.
Voldria mirar-te els ulls,
que el silenci ens dominés.
Voldria que els somriures i les llàgrimes,
no deixesin de parlar.
Voldria que els instants am tu,
mai s'acabessin.
Voldria veure dia rere dia,
sortir al sol i contemplar
com t'il-lumina el rostre.