voldria explicar-te

Voldria explicar-te, un munt de coses, de sensacions, d'emocions, de records, de desitjos ...
De vegades, sento aquesta necessitat.
I voldria que quan això passa, fossis aprop per escoltar-me, per compartir unes hores , una conversa, una mirada ...
Però no sempre és possible.
Voldria fer-te saber, el que imagino quan el silenci omple l'espai que comparteixo amb mi mateixa.
Voldria compartir amb tú el misteri del capvespre.
M'agradria entre glop glop de cava, explicar-te el que representa cada una de les fotografies, en blanc i negre, que omplen les caixes de les meves golfes ...
M'encantaria escoltar el teu comentari, quan desenterro les històries dels meus avis, històries d'un passat que és molt llunyà, arrels del nostre cos, llavor del que som i del que seran, els nostres fills, el dia de demà.
Voldria fer-te sentir, el que sento, quan tanco el ulls i escolto velles melodies, que em transportes a altres temps...
Quin goig, compartir amb tú vells pensaments.
M'encantaria mig abraçada a tú, viatjar pel túnel del temps, fins arribar a altres segles, passant per les tenebres, saludant avant-passats, gaudir del sol o de la lluna, comtemplar com neix el sol, o com mor el dia, però fer-ho en la teva companyia.
Ara mateix, donaria el que fos, per compartir amb tú aquests mots, però ves a saber si dorms, si llegeixes o imagines, que comparteixes amb mí els teus pensaments, les teves alegries, els desitjos i els neguits ... de lluny ens fem companyia.