VOLAR MOLT ALT

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Aquests dies ens recorden la vida truncada de la princesa Diana de Gal·les, malaguanyada, per sobre de tot era una dona jove i mare de dos fills petits, que de segur van patir la seva absència.

Recordo l'estiu de la seva mort. La meva família i jo estaven de vacances a Noruega i a l'omplir el cotxe de benzina sempre em cridava l'atenció les revistes en què Diana, una dona jove a vegades rient altres pensativa en un iot fabulós de vacances per la mediterrània i amb un acompanyat de la fe de Mahoma.

• Fins aquí tot normal però jo que sempre busco tres peus al gat, un dia que hi havia molta cua per pagar vaig fullejar una revista en angles i el que vaig pensar encara avui ho tinc ficat dins el cervell. A vegades tinc com una mena flaixos que no sabria explicar però que a vegades per desgràcia es compleixen. Vaig pensar que ella era lliure de fer el que volgués , era la seva vida. Però al mateix temps em va venir al cap la corona el mantó de la reina i el pompa de la Cambra dels Lords que semblen sortits de l´edat mitjana i segurs que els seus pensaments deuen ser molt acord a la seva fatxa.

Llavors vaig pensar que les tripes de la societat londinenca propera a ella es haurien de remoure per dins i vaig tenir com un mal pressentiment, que vaig mirar de defugir, no estava jo per preocupar-me dels afers de la reialesa anglesa , que la noia era ben lliure perquè tothom naixem lliures i de la nostra vida som amos, almenys és el que jo penso.l

Vaig deixar la revista i vàrem continuar les vacances. En tornar a casa, encara ho recordo com avui, jo estava desfent les maletes va arribar el meu marit i va dir. Saps que li ha passat a la princesa Diana?. Jo vaig contestar. No serà morta?. Si va dir , ha tingut un accident a Paris i és morta. I tu com ho saps?. No ho sabia, però una veu dins meu va corroborà els meus funestos auguris.

Vaig pensar que pobre, era molt jove, tenia dos fills i encara no era hora de marxar. També vaig pensar que jo tenia dos fills, era afortunada , no tenia diners, ni iots ni vacances a la Mediterrània, no era guapa ni princesa, però estava viva i això era el més important del món. I vaig donar gràcies a no sé qui.

Ara que s´han complert vint anys de la seva mort i la princesa reposa en una illa o potser no?. Alguns afirmen que no. Allà on reposi, que reposi en pau, era massa jove per morir . Al mateix temps jo que continuo sense diners, ni prínceps ni palaus ni joies ni res de res, ni Elton John no és amic meu, dono gràcies a no sé qui. Tinc moltes de ganes de fer coses d´escriure molt i molt i de llegir fins que el cor em digui prou, escoltar música, gaudir del vol d´unes àguiles perdigueres que ahir mateix vaig veure., de la família ,els fills i els amics i de la bona gent.

Un record també per la pobra dona que volia volar i va volar tan alt que al final es va fer o li van fer mal. Descansi en pau.

Comentaris

  • Princesa[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 14-08-2017 | Valoració: 10

    Els reis i prínceps ja saben a que s'esposen: qui no vulgui pols que no vagi a l'era.
    Estem massa pendents de tota aquesta aristocràcia inútil. Jo en canvi resto tocat en llegir notícies com la de l'altra dia en que uns traficants d'éssers humans, van llençar per la borda un munt de joves que amb prou feines tenies setze anys, per tal de no deixar pistes en fer-hi cap la policia.

  • Sentiment[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-08-2017 | Valoració: 10

    Un relat escrit amb el cor, com tots els teus, però aquest té un no sé què molt proper, que empatitza amb els lectors. Jo era a Anglaterra quan va morir i encara recordo l'esglai que es respirava per Londres aquells dies. Realment, la societat anglesa és ben diferent a la resta d'Europa. Una forta abraçada, Montserrat.

    Aleix

  • Cadascú[Ofensiu]
    SrGarcia | 06-08-2017

    és com és. No sembla que et faltin diners ni prínceps, Montserrat. Ja ho diu la dita "És millor menjar poc i pair bé". No li tinc enveja a la princesa.

  • Hi ha algú lliure?[Ofensiu]
    wynelland | 06-08-2017

    Tens raó que va provar de volar massa alt. I, ironies del destí, va morir a prop de la Flemme de la liberté.

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 01-08-2017 | Valoració: 10

    Va volar massa alt tens raó. Trista memòria

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 01-08-2017 | Valoració: 10

    Va volar massa alt tens raó. Trista memòria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

280 Relats

870 Comentaris

118952 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.