Vladimir a la riba del Volga.

Assegut a la riba del Volga, Vladimir passa la tarda recordant velles estampes familiars. Li ve al cap la matrioshka que tenia la seva germana Alina quan eren petits, i que sempre perdien la nina més menuda, la darrera de la filera. Recorda els pares. Ell, comissari del Politburó : un càrrec que li permetia disposar d'un automòbil Lada de color gris. Ella, coreògrafa del ballet Bolshoi, sempre de viatge per les repúbliques satèl·lits. Té present a la memòria la imatge de l'avi, heroi d'Stalingrad, carregat de medalles i amb un carnet especial amb el qual -per pocs kopeks- podia tenir dret a una llauneta de caviar, per les desfilades d'octubre. Pensa en les celles del president Breznev i en aquells anys terribles de la guerra freda, només escalfats tímidament per unes colònies d'estiu a l'illa de Cuba.

Assegut a la riba del Volga, Vladimir beu un vaset de vodka -ben freda !- darrera l'altre i espera que arribin els seus companys. Sergei, Victor i Mikhail li han dit que el recollirien a quarts de deu per anar a jugar al casino. I amb la mirada perduda en la posta de sol, fa vots a fi que la ruleta escollida sigui la francesa. O, com a molt, l'americana.