VIUS EN MI

... que vaig perdre ma mare. Massa temps. I la recordo encara avui, ja sigui amb la ment, amb el cor o amb la buidor de les mans que no la troben. Li he dut un ciclamen a la tomba amb l’esperança de veure el seu somriure dibuixat als núvols que passaven pel cementiri.
I, enguany, li llegiré aquest bell poema que tu vas escriure per la teva. Crec que li agradarà, segur que sí!

Gràcies pel regal, Pilar.

Raül

I si et pot servir de consol, et convido a llegir el poema que jo vaig escriure a la meva, ara fa vint-i-cinc anys. El trobaràs amb el títol “Mare”.

Quin poema més bonic! L'he llegit dues vegades i el tornaria a llegir. Penso que jo també porto dins aquest sentiment, dolç, plàcid, d'enyor i de desig mig amagat de tenir-la a prop:

dins de tots els somnis, tu reneixes cada dia,
dins del meu cor, mare, sempre hi viuràs...

Un poema preciós!!

Materile

És un poema molt bonic! Ja em va emocionar el primer cop que el vaig llegir! La mare, la que ens escolta sempre, la que ens recolza en tot, la que ens estima incondicionalment... La mare... quina por em fa pensar en el dia que no hi sigui al meu costat.... tot i que sé, que sempre viurà en mi...

No es pot plasmar millor el que se sent per la mare quan ha marxat.
Hauríem de saber dir-ho així quan encara hi son.
Molt bonic !

Quina cosa més gran no serà una mare que , fins i tot , el mateix Déu va voler tenir-ne una.
Tinc tantes ganes de conèixer-te (no sé si s'escriu així ) personalment , Pilar !
La imatge que tinc de tu i sé que no m'equivoco..... .. M'ho he pensat millor i no t'ho dic. Agafaries massa fums.
Una abraçada molt forta , estimada Pilar.

Els éssers profundament estimats que ja ens han deixat sempre viuran dins nostre. Una forma molt prosaïca de comprimir el que tu, brins, amb imatges precioses i paraules sentides i sublims, ens fas arribar: l'amor etern d'una filla per la seva mare morta.
Sempre que et llegeixo és com si de tu rebés un doble regal artístic: un text molt acurat, que m'arriba entre olors i colors, clarsobscurs preciosos; talment com si fos un quadre on la poesia esdevingués un element palpable.
Fulls i teles en blanc s'escriuen i es pinten a l'uníson.
Una abraçada ben forta, estimada brins,

Mercè

Des de la vastitud aparentment impertorbable de la natura, des de la indiferència que la seva majestuositat sembla reflectir envers les nostres pèrdues, s'eleva aquesta elegia impregnada d'olors, de les imatges dels somnis, per rebel·lar-se contra l'oblit.
Homenatge a la vida que se'ns dóna i es trasmet, cant a l'amor en definitiva.
Una abraçada,
franz

És màgica la força interior de la mare. L'iman que ens atreu cap a ella és un iman amb una M única, especial, irrepetible. Els que fa anys que la vam perdre (en el meu cas en fa vint-i-vuit) continuem recordant-la i sentint la seva veu com si fós aquí al costat, com si la foto del menjador amb un servidor d'un anyet fós de carn i ossos. El teu poema és fantàstic en aquest sentit. Avui que el meu pare compleix 83 anys penso en ma mare, que en tindria 82. Dins meu però, en continua tenint 55... o menys. Recordar això és agradable. Gràcies per fer-ho possible. Una abraçada Pilar.

Aleix

Un poema a vessar de bellesa. Una mare pot ser un ser que habita dins nosaltres i capaç de desafiar les lleis físiques del temps i de l'espai. Trobe que la seua força transcendeix fins i tot la vida humana i sempre deixa una emprenta encara que siga inasible als sentits físics.
Un beset, brins.

quan naixem i abans és clar som nosaltres que vivim dins la mare, en canvi a la fi quan marxa és ella qui viu dins nostre...

la meva també viu en mi

abraçades
joan