Cercador
Viure o no viure? Aquesta és la qüestió.
Un relat de: joandemataro- Compartir:
s’obre la porta
que dóna a la vida.
Cada matí, cada matí s’obre sola…
Els meus sentits es connecten de llampada,
reben i donen informació ben actius…
Entretant el meu pensament desperta ronsejaire
del seu descans oníric…
I comença de nou la tortura:
Viure o no viure?
Ser conscient o inconscient?
Ser valent o covard?
El meu pensament no troba sentit a la vida
I cada dia acaba exhaust,
plora en silenci desconsolat.
Engarjolat, se sent,
i voldria marxar…
Però , de moment, no troba la porta del darrere…
Comentaris
-
Hola Joan[Ofensiu]Fada del bosc | 13-02-2011 | Valoració: 10
La vida és bella, malauradament a vegades ens ha fet tastar el seu costat amarg, és llavors que ens sentim empresonats dins la vida que ens desperta cada matí i sense poder fer, res nosaltres em de seguir endavant, fins que sense saber massa bé com ha passat un bon dia els barrots desapareixen.
Joan no sé expressar els sentiments que em remouen els teus poemes, tan sols puc dir que desitjo de tot cor que siguis escrivent perquè cada dia ho fas més bé. Sobre tot no tanquis el teu talent entre barrots, deixa que voli lliure, sense horitzons ni fronteres.... Joan escriu
La Fada. -
Lament personal[Ofensiu]Unaquimera | 03-02-2011
El teu poema és com un gemec que surt de dins, un lament personal davant el repte que suposa la vida diària i les decisions petites i grans que hem de prendre cada jornada si vivim de forma conscient...
Moltes persones senten ( sentim ) aquest desafiament, però mentre unes l'escoltes, algunes l’ofeguen amb soroll, moviment, o diferents opcions d’escapar, com el consumisme; vet aquí un exemple molt típic d’aquesta època de l’any que vivim: Quina ràbia! (Culpa)
Espero que la lectura et faci sonriure, ni que sigui per breus instants!
T’envio una abraçada molt viva,
Unaquimera
-
avui he llegit, més detenidament...[Ofensiu]teresa serramia | 03-02-2011
la teva biografia...
Me n'alegro MOOOLT, que ja estiguis més animat...Escriu!, escriu! A mi, també "em salva". Tal com dius, la sensibilitat de vegades fa males passades. (Ui!, he fet un rodolí.) Agafa't, fort com ja fas, amb aquesta dona meravellosa que tens i aquests dos fills, tresors únics, TOOOTS només, TEUUUUS: ànims Joan i sigues MOOOLT feliç: t'ho mereixes!! -
Una botella de cava especial[Ofensiu]Joan G. Pons | 03-02-2011 | Valoració: 10
T'invito i invito al teu pensament a brindar i a veure... amb cura... per la sensació de VIURE.
Un brindis, Joan, VIURE i rebre totes les SORPRESES de qualsevol color. -
Viure i escriure!![Ofensiu]free sound | 02-02-2011 | Valoració: 10
Trenquem els barrots,
rebentem murs,...
i estimem la vida
amb somriures purs.
Gràcies company i estigues content,
queda poca gent amb tant sentiment.
Una abraçada! -
Cançó de mots[Ofensiu]Illadestany | 02-02-2011 | Valoració: 10
Ostres, Joan!, bella manera de posar-hi paraules, als dubtes existencials, al dolor de viure i a la presó on, manta vegada, ens tanca el pensament, sobretot quan es fa cíclic, repetitiu, circular i fosc. Potser és millor trobar la porta del davant, i és aquesta que tan bé saps conrear:l
la de la paraula, la del poema, la de la cançó de mots. Música pura.
Si et ve de gust, tinc un poema que tracta d'això (més o menys):"Instruccions per a sortir de la presó".
Gràcies per les teves, d'instruccions, ja veus que no me n'he sortit gaire bé, però ja millorarem.
Una forta abraçada des de sagrada família.
Illadestany
Valoració mitja: 10
