Viure entre records

Un relat de: Melangia

Desig escapçat,
per l'eterna promesa,
d'amor incomplida.

Ofec de l'ànima de dol,
ancorada en un passat d'or,
en un present buit ple de foscor.

Reprimir dels sentits,
d'altres somnis prohibits,
d'altres vides en l'oblit.

Caminar entre les ombres,
aturant sentits i sentiments,
ignorant noves vides del present.

Estimat cor d'ànima fidel,
mereixes viure en el recel,
de tornar a obrir el teu cor,
a canvi d'un amor de gel?

Si obres els teus ulls,
potser trobaràs la llum
d'uns altres ulls,
oberts i ansiosos,
Per estimar-te.

Perquè la vida,
és per viure-la,
a cada moment,
a cada instant,
sense temor
al que vindrà.

Perquè la vida és
l'eterna lluita de
viure i estimar.

Comentaris

  • melangiosa[Ofensiu]
    Gica Casamare | 28-11-2006

    El teu nom és aquest poema, malgrat l'esperança d'un renaixament d'ànims, de vida... melangiosa ets i melangiosa escrius.

  • He plorat[Ofensiu]
    cristall | 27-11-2006 | Valoració: 10

    Amb el teu poema, amb el teu escrit. L'he sentit. M'ha arrivat a l'ànima.
    Jo visc entre records. No vui obrir els ulls. No puc, les parpelles em pesen.

l´Autor

Melangia

33 Relats

46 Comentaris

34518 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Nascuda enmig de l'esclat primaveral de flors i d'aromes frescos.

"Allò que veritablement ens encomana melangia, no és tant l'enyorança del temps passat com el desistiment per al temps futur"

El meu correu electrònic és: Melangia_@hotmail.com