Viure el present

És aquest un poema que dóna una gran importància a les sensacions que poden recollir els nostres sentits:
la vista ( "Aguantar la mirada..." ),
l'oïda ( "Sentint com la brisa les fulles bressola..." ), l
'olfacte ( "deixant que aromes subtils, t'acaronin." ),
el tacte ( "Sentir com la pell reacciona amb calfreds..." ),
tots i cadascun aporten informació a l'esperit del nostre dia a dia, del nostre present.

Avui, t'envio una abraçada molt sentida,
Unaquimera

Apreciat Joan,
aquesta poema ha estat una fiblada profunda.
Has capturat els meus pensaments i els has expressat d'una forma meravellosa.
Les llàgrimes regalimen galta avall mentre dibuixo un somriure melangiós...tens tanta raó...tenim el present i l'hem d'exprémer al màxim.
Un poema sublim, magnífic, superb.

Perdona que encara no t'hagi escrit perquè m'ensenyis a adjuntar imatges, agraeixo profundament el teu oferiment i quan el meu present complicat sigui passat, ben segur que et podré escriure. Quan els còlics d'avui siguin d'ahir segur que podré fer molt més.

Moltíssimes gràcies per tot.
Una abraçada immensa des de l' Escala.

Felicitats!! M'ha semblat fantàstic i real. Un pensament molt profund. Què és el present si només pensar-hi ja és passat?

M'ha agradat molt, Joan; a més, m'hi sento tan identificada... M'encanta la teva manera d'expressar-te.

Una abraçada,

Materile

Coincideixo amb el que escrius:
"És viure el present...
Acceptar el passat,
oblidar el futur."
I afegeixo acceptar el passat sense remenar... i oblidar el futur, sense dependència.
Interesant, per mi, i ho comparteixo, VIURE EN PRESENT. Ajuda a descobrir el valor operatiu de VIURE EL PRESENT.
Un resum, opinable, és VIURE EN LLIBERTAT !!!