Viure cent anys ( basat en un tema de Sabina)

Ell camina segur i orgullós
pel camí ample i pla de la superficialitat.
Hi ha dreceres que li porten
sons frescos de cascades llunyanes i rierols,
cants d’ocellets, veus d’animalons de bosc,
olors humides envoltades de màgia de boires baixes…
Però ell passa, passa de llarg.

A l’horitzó hi veu belles muntanyes
on apunten uns cims emblanquinats
on les ventades alcen esperits de nuvolades,
on viuen encara animals lliures
on els caminaires deixen les seves petges
i senten el domini del munt als seus cors.
Però ell no hi pujarà, no.

Ell camina pel camí ample i pla
segur i orgullós de la seva monotonía.
No li calen sorpreses, ni les vol.
Fa temps que no somia,
però tant li fa…
Ell vol viure cent anys.

No s’adona, pobre,
que fa temps, molt de temps,
que és mort.

Si voleu escoltar la cançó la trobareu ací: CANÇÓ JOAQUIN SABINA