Viure amb la solitud de la societat

Hi estava pensant. Pensava i pensava i buscava alguna solució pel problema, no era fàcil resoldre'l, la situació era crítica.
Em trobava sol, desanimat, angoixat completament. Feia temps que no se m'explicaven les coses, em notava enganyat, marginat, estava en un món del qual ningú me'n explicava res. Ni tan sols ella, la meva millor amiga, sempre m'havia ajudat i m'ho havia explicat tot i ara començava a deixar-me de banda, feia temps que la comunicació era escassa i els ànims em començaven a decaure. Vaig intentar trobar una solució, però el meu pensament no hi trobava remei. La cura de la soledat no la trobava, el sentit tampoc, estava sol! ben sol i no tenia ningú!, aleshores, ja que no trobava el remei per viure juntament amb la societat, vaig pensar una solució per viure amb la solitud. Semblava cruel, però vivia en una realitat no desitjada per a molta gent.