Viuen com Josep i Maria

Aquesta expressió encara la podem sentir de la boca dels nostres pares, aquests jovenets que ratllen la vuitantena de primaveres.
Realment, què volen dir?
Per a ells, viure com Josep i Maria, vol dir viure feliços, en harmonia, d'acord amb la vida que els ha tocat viure, en una llar on hi ha amor, treball, alegria i fins hi tot alguns calerons per a coses imprevistes.
Algú els ha explicat als iaios com vivien Josep i Maria?
El bon Josep era fuster, però tenia negoci propi, o era un assalariat?
En l'època que va conèixer Maria, ja era un home maduret, però, ningú li va explicar que els fills no venen de l'aire? Algú d'aquella època sabia quelcom de la fecundació in vitro?
Bon Josep, si us plau! Que de cornuts n'hi ha hagut sempre i encara en queden...!
Quina família tenia Josep, que en veure la bona intenció del xicot envers aquella noieta, no li va muntar una habitació de matrimoni a casa?
Per una altra banda Maria, era molt joveneta i una nena inexperta, que algú va enganyar i després se'n va lliurar explicant-li una història increïble, que ella es va creure sense dubtar-ho.
Alguna amiga amb molta experiència, li va parlar a Maria d'aquell home dret i fet que era fuster i que es deia Josep, també sabia l'amiga, que era una miqueta babau, i per això, es creuria qualsevol de les històries que algú li expliqués.
La noieta, sense perdre passada, es va deixar caure per la fusteria, amb l'excusa de fer una comanda, que podria molt ben ser un llitet per al petit que venia de camí. Va explicar-li la història increïble que la seva amiga li va ajudar a rematar, i el bon jan, la va creure fins el punt de fer-se'n càrrec, sense saber el que vindria uns mesos més tard.
Varen malviure pel món, sense casa, sense roba, sense el suport familiar i un bon temps sense feina...!
I jo torno a preguntar... que voleu dir que viuen com Josep i Maria?
Els que viuen bé, ho fan com a reis, i els altres ho fan, com Josep i Maria. Esteu d'acord amb mi?