Cercador
Viu sense escut!
Un relat de: picasoques"Vull saber com ets,
sense escut,
vull poder-te treure aquest entelament,
per poder veure't transparent,
sense que res hagis perdut.
Vull apagar-te la por,
encendre't la llum,
eliminar la foscor,
i notar-te de debò.
Vull que tornis a néixer,
que respiris aire bo,
mimar-te i créixer,
com a un nadó.
Vull tenir-te al meu costat,
escoltar el teu cor,
amb pau i tranquil·litat,
i molt d'amor.
Vull que et sentis especial,
donar-te el que esperes,
amb molta cura,
sense fer-te mal.
Vull deixar-me portar per a aquest instant,
respectaré el que vols,
només deixa'm somiar,
com si hagués aconseguit algo important"
Comentaris
-
Molt bé la idea[Ofensiu]GTallaferro | 05-12-2006 | Valoració: 9
del poema i també com està estructurat. és cert, que si estimem a algú, tal i com expresses, el millor que podem fer és ajuda'l a ser com és. Només els valents van sense escut per la vida....
M'ha agradat. Una abraçada