Vitae Interruptus

Aquell matí s'havia llevat amb trempera, com molts altres matins.

A més no havia pogut satisfer el seu desig matinal, ja que justament la seva companya havia entrat al bany just quan ell s'estava acabant de masturbar a la dutxa. Evidentment va dissimular darrera la mampara i no va acabar la feina.

No cal dir que aquest fet el va fer començar el dia amb mal peu i ja sabia positivament que aniria tot el jorn calent com un titot.

Per ell la masturbació matinal era com un "Empieza el dia con energia", el despertava més que un cafè amb llet i li donava forces per aguantar un altre jornada maratoniana a la feina.

Doncs bé, ara estava arribant a la feina després de la maleïda masturbació-interrompuda de primera hora. S'acostava somniós a les torres de "la Caixa" a la Diagonal, havia baixat del autobús, era molt d'hora, les 7:30, a aquella hora no hi havia gaire moviment a la gran avinguda.

Encara recordava la primera vegada que havia entrat a un d'aquells edificis, era una "jove promesa" a la consultora on treballava, s'havia embadalit amb la magnificència d'aquells gegants de vidre i acer.

S'havia sorprès de com un noi de poc més de vint anys es podia passejar dins de les entranyes dels gratacels, gràcies a una tarja magnètica que li havien donat a l'entrada la gent de seguretat. Tot era màgia, tot era nou, s'havia comprat un tratjo nou i anava encorbatat. Portava el maletí que li havien regalat els seus pares i sempre acudia a la feina molt ben afaitat, net i polit. Era un triomfador, la "jove promesa".

Ara la "EX-jove promesa" ja havia passat la trentena, arribava la majoria de dies a la feina amb una barba de tres dies i no es preocupava de fer-se correctament el nus de la corbata ni de planxar-se acuradament les camises, com feia abans. Tot era desencant.

I a sobre no s'havia pogut fotre ni la seva trista palla matinal !

Va passar la tarja magnètica pel lector que li va donar accés instantani al edifici, al vestíbul només hi eren els dos guàrdies de seguretat amb una cara de són que no s'aguantaven, al costat, cadascú tenia un cafè fumejant acabat de treure de la màquina.

Cridà l'ascensor amb ben poques ganes, distret i amb mala llet pensant en la jornada de dotze hores que de ben segur l'esperava.

Quan va arribar el primer ascensor va entrar dins la cabina i va polsar el pis 25, el pis del departament de marketing on la seva estimada empresa consultora treia diners a cabassos d'ell i dels seus companys, mentre ells obtenien més aviat misèria i companyia, ep això sí, amb una "prometedora carrera professional per endavant".

Estava tant cabrejat i concentrat en els seus pensaments recurrents que no s'en va adonar que algú corria per arribar al ascensor abans de que es tanques la porta.

Pum, el maletí va impedir que es tanques la porta de la cabina i va entrar l'Anna, tota acalorada.

L'Anna era companya seva, treballaven per la mateixa companyia, encara que ella tenia uns quatre anys menys que ell aproximadament.

Encara, podríem dir, que estava en el conjunt de "joves promeses" no com ell que ja era més aviat de les "velles glòries".

Tenia el cabell arrissat, amb els rínxols molt petits, una cara molt maca, era més aviat baixeta i rebessudeta, amb uns pits força generosos.

Era el tipus de noia tant alegre i extravertida que contagia a tots els del seu voltant, això feia que tingues a tots els homes de la planta embadalits, tot i no tenir un cos d'una model. Tots s'imaginaven, potser, la possibilitat d'emportar-se aquella alegria a casa seva i que inundes les seves insulses i avorrides vides.

Es van saludar i ella va "picar" al pis 25 on tots dos anaven a treballar.

Ella encara vestia força tocada i posada amb el seu vestit jaqueta ven planxat i venia amb els cabells encara molls de la dutxa matinal i molt ben perfumada.

Potser va ser la olor embriagadora del seu perfum o que aquell dia anava especialment calent, no ho se.

El fet es que ell s'hi va acostar, d'una manera, podríem dir, no gaire correcte per un company de feina, va olorar-li el coll, d'on emanaven els efluvis intensos del seu perfum.

D'una manera animal es va desfermar.

El coll era tant desitjable que va haver d'envoltar-lo amb els seus llavis, immediatament va notar un sospir per part de l'Anna, que, no cal dir-ho, s'havia quedat inicialment d'una peça al veure el descarat apropament del seu company.

El sospir li va indicar que a ella no li desagradava aquest apropament "inapropiat" i amb la poca consciència racional que li quedava va decidir-se per un atac frontal, una mena d'ara o mai sexual.

Les seves mans van entrar en acció, van deixar anar el seu gastat maletí i van acariciar la bonica cara de l'Anna, el contacte dels seus dits amb els cabells molls d'ella era refrescant i deliciós.

Ella també va deixar anar el maletí a terra, sorpresa de la seva pròpia actitud, va abraçar-lo volent clarament apropar el seu sexe al seu propi entrecuix.

La passió era brutal, immediatament i sense dir paraula van començar a donar-se petons molt profunds i en pocs segons les mans expertes d'ell ja estaven a l'esquena de l'Anna obrint la tanca dels seus sostenidors.

Un calfred va recórrer tota l'espina dorsal de l'Anna que es va veure sorpresa per el contacte dels dits mullats d'ell a la seva esquena.

Una vegada alliberada la tanca va passar ràpidament a tocar-li els pits amb avidesa a sota la brusa, ella gemegava d'excitació i li baixava la bragueta dels pantalons.

Ell li va descordar una mica la brusa, prou com per poder petonejar i llepar els seus mugrons grans i vermellosos, estaven erectes.

Just quan ell s'estava imaginant com seria la sensació de penetrar amb els seus dits la vagina d'ella, a hores d'ara de ven segur, molt humida ...

DING

Pis 25

Merda !

Tots dos van fer el possible, amb el pols més accelerat si cap, per posar-se presentables un altre cop. Ella s'arreglava la brusa i ell es tancava la bragueta i intentava dissimular la seva gran erecció a marxes forçades.

Quan es va obrir la porta, per sort la oficina era deserta, eren els primers en arribar. Es van mirar i s'els hi va escapar el riure. Tàcitament i amb una sola mirada van acordar que mai parlarien d'aquest incident.

Van anar cadascun al seu respectiu servei per acabar-se de arreglar la roba i per intentar recuperar una mica l'alè perdut en aquest estrany viatge d'ascensor.

Dos interruptus en un matí.

Merda de vida !