Visites a la U.V.I.

Un relat de: EULALIA MOLINS ARAGALL

VISITES A LA U.V.I.
PRIMERA VISITA: Estimada Roser, et vaig prometre que quan et despertessis de l'operació estaria aquí amb tu; jo he complert la meva promesa, però tu... no t'has despertat!
El metge m'ha dit que haig de tenir paciència, que de l'operació has quedat prou bé, però es que tens tantes coses...!
Sort que m'han avisat abans d'entrar del que em trobaria...!
La infermera m'ha dit: - Trobarà a la seva companya entovada, i plena de cables que estan connectats a diferents màquines, pensi que tot el que porta es necessari per al bon funcionament del seu organisme, d'aquesta manera controlem les seves constants vitals i al mateix temps li oferim una qualitat de vida sense cap mancança, perquè de moment és tot el que necessita.
La infermera m'ha preparat psicològicament i jo no ho he notat fins que t'he vist, perquè estava força tranquil·la en entrar.
De moment m'han dit que estaràs sedada fins que tot el teu organisme torni a funcionar bé.
Recordo quan em vas dir que et tornaven a operar; encara no feia sis mesos de la primera operació i una maleïda hernia al sota ventre et feia la murga.
El que em va fer mes por, és pensar que l'operació la farien al nostre Hospital Comarcal, al ben mig del Berguedà, on es respira un aire molt saludable, on les muntanyes les tens a tocar, però el servei sanitari, encara és molt precari en aquests contorns.
Hi manquen medis econòmics i professionals, no hi ha prou material ni prou maquinària, el personal sanitari es molt proper, perquè ja veus que hi trobem la filla d'una veïna que es infermera, l'home de la perruquera que és el radiòleg, la llevadora és filla del Berguedà i tota la vida ha assistit els parts de totes nosaltres.
Però un Hospital Comarcal, és com un gran ambulatori, amb la diferencia que hi tenen habitacions...!
Quan et van intervenir de la matriu, ningú no es pensava que estiguessis tant apurada, ni tu mateixa, veritat? Feia temps que deies que no erets la mateixa Roser de sempre; però com que les coses les dius que no se sap si fas broma o no, jo vaig pensar que tenies una mala temporada, que la tardor no t'afavoria gens. Vaig pensar que tenies una depressió i que no te'n adonaves.
Vas dir-me que a tu no t'estranyava que ho tinguessis tot tant malament, perquè no et cuidaves gens ni mica, i així de cop em vas dir: - Com que sóc soltera del néixer...!
Ho vas dir així, tant espontània, que ens vàrem mirar les dues i ens varem posar a riure sense poder parar. - Que n'ets de ximpleta! - et vaig dir jo, després de recuperar l'alè.
Em vas explicar que això t'ho deia el teu germà gran, després hi venia la teva germana i l'ultima d'arribar vas ser tu.
Em vas dir que el teu germà t'ho deia com si tinguessis la vocació de soltera des de molt jove, com el que ja sap el que farà quan sigui gran i des de petit ho diu a tothom i tothom li diu perquè es veu tant clar...!
Em vas dir que el teu germà et deia: - Roser maca, tu has nascut per estar tota soleta i per ajudar a tothom!
I després dels anys li has donat sempre la raó.
Vas festejar amb el minyó, aquell xicot que t'anava tant al darrera, però que quan vas veure que la cosa es volia complicar, vas mirar de parar-ho de seguida, abans que ell es llencés directe al pou.
Un dia em vas dir: - També he passat lo meu, saps?
Jo ja m'ho pensava que la teva vida no havia estat tot flors i violes; penso que no cal ser una dona casada ni tenir fills per patir en aquesta vida!
Em vas dir que la pitjor època de la teva vida, va ser quan es va morir la teva neboda, n'estaves tant...!
Els pares ja no els tenies, però per dreta llei ja tocava que marxessin abans que vosaltres, després es va morir la teva germana, encara bastant jove i deixant vidu i dues filles adolescents.
Però al cap de tres anys, la nena, com li deies a la teva neboda gran, es va posar molt malalta, la van ingressar i ja no va sortir de l'hospital.
Aquesta mort et va destrossar una bona part de la teva vida.
Et quedava la Nuri, la teva neboda petita, però mai t'hi has avingut tant com amb la gran.
Amb la Nuri no se que t'ha passat, dius que no la vols molestar; - Que faci la seva vida, pobreta, ja ha patit prou!
I ara resulta que no li vas fer saber que t'havien operat la primera vegada, ni ara tampoc, m'has donat el seu telèfon per si et passa alguna cosa... però aquesta cosa no sé ben bé que vol dir... per si et mors? Noia no ho sé, de moment no l'he trucada.
Ara he de marxar, no em deixen estar més estona amb tu. Demà tornaré, he deixat dit que per a qualsevol canvi que notin en el teu estat, em telefonin.
SEGONA VISITA: Hola amiga! Ja torno a estar aquí per una estoneta.
Fa més d'un quart d'hora que estic a la sala d'espera, perquè ens deixen tan poqueta estona per estar amb vosaltres, que ho hem d'aprofitar al màxim.
Vull pensar que te'n adones de que sóc aquí amb tu i que no et trobes sola.
Avui sembla que vingui disfressada, a més de fer-me posar la bata verda i el barret, també m'han posat una mascareta, perquè quan anava a entrar, la infermera se n'ha adonat de que venia una miqueta refredada i m'ha aconsellat que em tapés la boca.
Pensa que no em sap gens de greu, perquè veig que vetllen per la teva salut.
Avui, a casa meva, pensava amb les tardes que hem passat mirant fotografies, te'n recordes?
Sempre m'havies dit que les dones de casa teva us havia-ho avançat a la moda, i mirant les fotos vaig veure que era veritat.
Com t'agradava d'anar escotada, amb aquells vestits de tirants, amb unes flors que semblaven la roba que porten els turistes anglesos!
Tenies uns vestits molt elegants, tots els que vas estrenar pels casaments ho eren, i d'allò més maco!
Els models que jo recordo mes atrevits i que ara em vénen a la memòria, eren els que estrenaves per anar a la platja, no pas perquè fossin lletjos, sinó perquè eren mol llamatius.
Us anava molt bé que la vostre mare us fes la roba a mida, més d'estalviar molts diners, en teníeu molta varietat.
Tu em vas dir que t'agradava d'ajudar a la teva mare a cosir, pel que es veu, tenia un nom entre les modistes d'aquella època, i com que de feina no n'hi mancava, entre la teva germana i tu li donàveu un cop de ma.
Amb el temps, tu vas voler ser independent i vares començar a cosir per una casa de roba fina.
Jo primer no sabia que era això de roba fina, però aviat m'ho vas deixar clar: - Cosíem roba de fil, amb puntes i encaixos, fèiem la roba interior de les núvies, les camises de dormir i també l'aixovar de les noies de casa rica; també cosíem la primera roba que porten els nadons, fèiem les vànoves de cotó, amb uns volants de puntes i passa cintes...
El meu marit no vol de cap de les maneres que canvií el camí de taula que ens vas regalar quan vàrem celebrar les noces de plata de casats, hi vas tenir tanta feina, que sembla mentida que estigui fet a mà.
Noia, aquesta infermera ja em torna ha fer fora.
Marxo maca, demà tornaré.
TERCERA VISITA: Bon dia, Roser! Abans d'entrar he pogut parlar amb el metge, i m'ha donat molt bones notícies, diu que si tot segueix com avui, demà et despertaran. En tinc tantes ganes...!
Avui m'ha acompanyat la meva filla, si poguessis mirar cap el vidre que tens al costat del llit la veuries, esta palplantada mirant-nos.
No entrarà a veure't, perquè diu que no sabria parlar-te si tu estàs adormida, jo li he dit que ja en tenia prou de que m'acompanyés, sé que a tu també et faria il·lusió si la veiessis.
Quan parlava amb el metge de tu, ella també hi era i quan m'ha dit que potser demà et despertarien, m'ha premut amb força la mà, com volen dir: - tranqui-la mama, el pitjor ja ha passat!
Noia, és que sense voler-ho m'has donat una responsabilitat al no aclarir-me si tenia que avisar algú de casa teva o no, que estic dubtant tota l'estona de si faig ben fet o no el teu encàrrec!
Ahir a la tarda em varen venir a trobar a casa una bona colla de les teves amigues, estaven molt interessades per saber com et trobes.
Encara no els hi vaig poder donar les bones notícies que sé avui, però tampoc els hi vaig tenir que dir que estaves tan malament, perquè la infermera m'havia dit que tot feia el curs previst, i també em va dir que el teu organisme es començava a bellugar tot solet, això vol dir que la maquinària es posa en marxa...!
Saps que vaig fer ahir? Quan vaig arribar a casa vaig tenir la necessitat de telefonar a la Nuri, és que no podia passar aquest mal tràngol tota sola per més temps!
La Nuri no entenia que no li haguessis dit res de les operacions, i em va dir que quan vareu-ho parlar de trucar-vos quan fos necessari tu no vas entendre gens el que és primera necessitat i el que no.
Em va dir que vindria demà, que ja miraria d'arreglar-se la feina d'una manera que pogués passar el màxim de dies a l'hospital amb tu; i mira per on, vindrà demà que ja estaràs desperta. Bé, al menys es el que està previst.
Estic tant contenta...! Demà estaré aquí per complir amb la meva promesa de ser-hi quan et despertis.
QUARTA VISITA: JO: Bon dia senyora dormilega! Com ha anat aquest repòs tant llarg? No fas cara d'haver patit cap malson, o m'equivoco?
ROSER: Hola maca, encara ets aquí?
JO: Que et pensaves que ja m'hauria cansat? Jo cada dia he estat al peu del canó, no et volia fallar de cap de les maneres!
ROSER: És que el metge m'ha dit que portava quatre dies adormida; no em puc creure que els hagis passat tots aquí!
JO: Si no ho he fet ha estat perquè no ens deixen estar-hi, però el meu cor i el meu pensament sempre han estat aquí.
ROSER: Ets única!
JO: Saps que aquests dies has estat una mica avorrida? només he parlat jo!
ROSER: Mai m'hauria imaginat no participar d'una conversa, i menys deixar-te xerrar sense interrupcions!
JO: No sé si et sabrà greu el que he fet, però he avisat a la Nuri; vols que entri a veure't?
ROSER: És clar que ho vull! Has patit molt abans de decidir si l'avisaves o no?
JO: A tu que et sembla, soltera dels néixer...? t'asseguro que ho he meditat molt i mo
lt, fins que he arribat a la conclusió de que a la família val més tenir-la a prop quan estàs viu, que no pas avisar-la quan et mors.
ROSER: És clar, maca! Has fet el més correcte, tu sempre ho fas!
JO: Au va, no em facis la pilota que no m'agrada!
ROSER: Digues-li a la Nuri que entri a veure'm, ja trobaré la manera de disculpar-me per no haver-la molestat abans.
FI



Comentaris

  • 3 monòlegs + 1 diàleg[Ofensiu]
    nuriagau | 30-01-2009 | Valoració: 10

    Un relat entranyable amb una estructura molt ben aconseguida.

    Els tres monòlegs són tendres i versemblants. A través d'ells, vas narrant la història de la Roser d'una forma natural i, al mateix temps, lògica.

    Amb el diàleg final desenvolupes el desenllaç de la història. Ens deixes un final entreobert. ens faltarà saber quina relació reinicia la protagonista amb la Nuri.

    Felicitats pel relat!

    Núria Gausachs i Cucala

  • Quin relat més tendre i dur al mateix temps.[Ofensiu]
    JOANPG | 22-01-2009 | Valoració: 10

    Aquests dies estic repassant els meus autors preferits i m'he adonat que et tenia descuidada.
    Aquestes visites a la UVI demostran moltíssimes coses. En primer lloc l'amistat. La amiga íntima no la deixa sola tot i que no la sent i tot i així li fa companyia. Ja voldria jo tenir uns amics així. Després parles de les rlacions familiars en un llenguatge planer però amb ganxo, que atrau a seguir llegir-te, i aixó és una qualitat de bona escriptora.
    Fas prendre una decisió dificil a l'amiga i l'encertas plenament. I el final és colpidor.
    M'ha agradat molt.

  • Hi ha la màgia..[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 22-01-2009 | Valoració: 10

    de la senzillesa i de l'espontanietat a la teva narració. Des de les primeres línies, ens convides a participar, és com si t'acompanyessim a cadascuna de les visites i seiessim al teu costat, entre la teva companya i tu, fent d'espectadors i oients de tot allò que li expliques. I no li parles per parlar, no, rememores primer allò que ja sabeu les dues, com si inconscientment sabessis que els records d'allò viscut la poden ajudar a despertar-se. Després, a cada visita, hi incorpores més elements del present, potser perquè ja esperes que sigui més a prop de ser amb vosaltres. És un relat molt emotiu, sobre tot per aquells que recordem situacions semblants i paraules que tenien el desig de ser escoltades.
    Una abraçada, Eulàlia

  • Aquest relat... [Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 05-08-2008 | Valoració: 10

    ... ja em va a agradar, quan et vaig "trobar" a RC a primers de febrer [2008]. El tinc imprès -com tots els altres-. L'he tornat a llegir per tercera o quarta vegada.
    M'han tornat a agradar els tres monòlegs. Tots tres, crec, que impregnats de senzillesa i espontaneïtat. Potser... la quarta visita, de cara a la narració, hauria pogut quedar en suspens… No, no em facis cas, tu n'ets l'autora!
    Et continuaré, et continuaré criticant. Ara ja he començat!

    [Com que no hi ha manera de connectar amb els teus pares -no els trobo mai-, et deixo la meva adreça electrònica perquè en facis bon ús: joangausachs@hotmail.com
    Ja em diràs alguna cosa, però ben aviat, eh?]

  • UNA HISTÒRIA MACA DE VERITAT[Ofensiu]
    lissin81 | 16-03-2007 | Valoració: 10

    Una història molt maca i que posa la pell de gallina fins el final.

  • AMISTAT[Ofensiu]
    IRINA | 14-03-2007 | Valoració: 8

    DIUEN QUE VAL MES TENIR UN AMIC A MALLORCA QUE UN FAMILIAR A LA PORTA... QUAN UNA AMISTAT ESTA MOLT CONSOLIDADA NO ES POT DIFERENCIAR DEL LLIGAM QUE HI TENS AMB ELS FAMILIARS, QUI NO HA SENTIT A ALGÚ PRESENTAR UN AMIC O AMIGA DIENT: - SOM CON GERMANS...!AIXÒ UNEIX MOLT.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de EULALIA MOLINS ARAGALL

EULALIA MOLINS ARAGALL

59 Relats

380 Comentaris

74934 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
NASCUDA A BARCELONA L'ANY 1.957, ACTUALMENT RESIDENT AL BERGUEDÀ, DES DE L'ANY 2005 HE COMENÇAT A GAUDIR D'INTERNET, EN SOC AUTODIDACTA, ENCARA QUE LI DEC MOLT APRENENTATGE AL JOVENT DE CASA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "LA FALDA DE LA IAIA PEPA" EN EL LLIBRE "RETRAT DE DONES" DEL PRIMER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONES, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT, "AVUI SOPAREM A CASA" EN EL LLIBRE "ASSAIG GENERAL" DEL TERCER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "QUATRE CARTES A VIDA O MORT" EN EL LLIBRE "INSTINT DE MARE" DEL CINQUÈ CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIONS ESPORÀDIQUES DE RELATS EN EL QINZENAL, BERGUEDÀ ACTUAL.