Visitants

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Visitants


El temps és un concepte fràgil, un aspecte de la vida fora dels regnes del control humà que constantment mesurem en un intent per fer-lo més tangible. És el més gran equalitzador: el denominador comú més bàsic que compartim com a éssers vius. Per a l’home més ric i poderós, i per al més pobre, un minut mesura el mateix. Els anys que tenim es converteixen en la carta blanca que omplim amb els èxits, relacions, fracassos: l’acumulació d’experiències que defineixen una vida humana. El temps serveix com a instrument per a emmarcar la nostra existència.

Les estacions ens proporcionen una benvinguda constància a mesura que envellim. Hi ha un cert confort en saber que cada 12 mesos podem esperar una manta de neu als cims de les muntanyes, batejant l’any nou amb llàgrimes gelades dels cels. La cançó dels ocells és el nostre himne de la primavera, ballant pels arbres en celebració del desgel. Testimoniem aquest ritual atònits com a nens, i amb afecte com a adults. Però cada any és més curt. Els colors canvien més ràpid de l’estiu a la tardor i les flors floreixen amb tant poc avís que gairebé ens ho perdem. Amb l’edat, mirem el temps lliscar a través del rellotge de sorra, cada minut més preciós mentre s’escapoleix.

Marquem el nostre pelegrinatge amb l’aniversari, un punt de reflexió cada 365 dies. És un ritual que ens obliga a afrontar la nostra fragilitat amb el subtil recordatori que no som criatures eternes. Reconeixem la nostra insignificança dins del cicle de la natura, la nostra transitorietat; la nostra mortalitat ens humilia. El temps és un regal que se’ns dóna com a visitants al món.

Cada any la nostra data de naixement ens recorda l’acostament a la nostra mort. Ens instrueix a atresorar el temps breu que ens queda amb l’esperança que quan s’hagi acabat, ens adormirem escoltant la cançó de bressol dels ocells, recordant-nos dels flocs de neu a les pestanyes, i apreciant els records preciosos que tenim de la nostra època com a membres temporals de l’univers.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: