Visitant de dormitori

Un relat de: GIOMA

Fa dies que no m'atraveixo a dormir
Però arriba la nit i la sòn s'apodera de mi
Mantentenir-me amb ulls oberts jo no puc aconseguir
Despert tota la nit és com jo vull seguir

Però la nit cau per abraçar-me
Llum de lluna m'acaricia les parpelles
En el meu subconcient començo a tancar-me
El silenci envolta cuatre parets velles

Imatges sense sentit inicien la desfilada
El cor s'ermonitza enlentint la bategada
Començo a entrar al portal dels somnis
Realitats paral.lel.las, bruixes i ovnis

De cop alguna cosa em torna al principi
És la sensació de caure per un pracipici
Però em trobo estirat al llit amb extranya sensació
Una ombre m'observa desde l'altre cantó de la habitació

El batec del cor se m'accelera
La por de mi s'apodera
La tremolor no s'em fa espera
I aquella ombre no es fa enrera

Lentament s'acosta cap a mi
Rostre absent, figura opaca
Careix de cames, flotant es fa el camí
Dits de punta que recorden una estaca

El meu cos en moviment vull posar
Pero esforços inútils frustren la meva anima
Explosió de temor, aquest mal sòn, em fa tastar
Arriba la desesperació d'una primera llàgrima

Presa a mercè de lo desconegut
Només pregar és l'unic que em queda
Mentre l'ombre, inmòvil, del meu devant no ha desaparegut
Despren fred que al meu cos s'enreda

De sobte la seva fosca mà recau sobre la meva cara
Fort somnífer que trenca el meu conscient
No noto res més que sòn mentre la nit dura encara
I es tornen a tancar les portes de la meva ment

El sòl d'un nou dia arriba i em desperta
Mig inconcient comenó a recobrar els adormits sentits
Recordo un somni que posa sentits meus en alerta
I el mirall reflecteix la meva cara amb la marca d'uns llargs dits

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer