Visió personal

Paris ciutat màgica, que m'aculls sempre com una gran mare, amb segles d'història i experiències.
Tot em sembla familiar, com si en altres èpoques ja hi hagués viscut.
Cada rue, cada faubourg, cada racó m'és conegut.
Circulo amb facilitat pels teus carrerons amb regust a passat, on les vivències de gent d'altres temps, semblen meves, sentint que formo part de les teves artèries.
Immensitats on la vista se'm perd, donant-me serenor.
Tot és entranyable.
Iniciem la ruta per la Madeleine amb l'Óbelisque de la place de la Concorde al fons.
Cel gris, la pluja cau lentament, donant brillantor per arreu. Una espècie de melangia m'omple de benestar i em porta a un suau sopor que fa que el temps s'aturi i es desplaci cap enrere, poc a poc, submergint-me en el que va ser.
Caminant sobre el Pont Neuf, sobre el Sena, observant les seves figures de formes caricaturesques, adornant el que és el més antic i potser el més bonic dels ponts de la ciutat.
A l'altre costat,tot creuant la place Dauphine on contemples restes del passat, ens sorprèn agradablement la Place Lepine, un toc de natura, envoltada de grans arbres verds, animalets i flors que reparteixen pinzellades de colors, creant una atmosfera relaxant, on et pots refugiar del brogit de la ciutat a ple centre.
La Catedral de Notre Dame s'alça immensa, resseguim els seus contorns, creuem pel pont Sain Louis, on fem la típica foto pel record.
Cel encapotat, explosió de núvols grisos en moviment, cada cop més foscos, fins que esclata la pluja com un apocalipsi i Paris s'omple de paraigües de colors, mentres l'aigua de Sena va creixent arribant a ras dels quais.
L'Ile Saint Louis, petit racó deliciós, on ens espera un sopar gormand a Nos Ancetres les Galois, encara ens transporta més lluny en la màquina del temps. Taverna de l'edat mitjana, entre murs de pedra, bigues de fusta i llars de foc, on esperes que en qualsevol moment t'aparegui l'Asterix o L'Obelix. Ambientat amb musica en viu, un típic francès amb guitarra entonant melodies de la dècada dels seixanta, engolint un gin tònic darrera l'altre per poder mantenir la marxa.
Romàntics jardins de Luxemburg, espai favorit d'artistes i poetes, on planeja l'ombra de Baudelaire, Verlaine i tants d'altres. Dins el palau, on va viure Maria de Médicis ens delectem amb algun Rubens.
Montmartre tot Paris als seus peus. Sacre Coeur, on hi fem la troballa de Sant Jordi i el drac sobre una de las seves cúpules.
Place du tertre envaït de pintors, sabor bohemi.
Le Moulin de la Galete, inspiració de artistes com Renoir, novel·listes com Emile Zola, on inclús Van Gogh s'hi va instal·lar.
Le Bateau Lavoir on els impressionistes van deixar la seva empremta i encara que ja decadent, s'intueix la seva essència, semblant que l'ombra de Picaso encara pinta les " Demoseilles d'Avignon"
Le Moulin rouge, volent mostrar l'esplendor del ahir.
Centre Pompidou, contrast atípic, edifici ultra modern, símbol de la nova arquitectura recobert de tubs d'acer i plàstic pintats de tots colors, com una fàbrica amb les tripes a l'aire.
Champs Elysees el súmmum de l'estil.
Tour Eiffel monstre de ferro que et fa sentir com un quixot, sota els molins de la Manxa. Encara que si puges a dalt et sents ocell observant la bellesa del Sena, circulant entre ponts i jardins resseguint la ciutat, la vista se't perd a la llunyania endevinant l'horitzó.
La Défense, un altre món de formes geomètriques que t'allunya del passat.
De tot plegat, em quedo amb el record de la Marquesse de Sévigné, qui va provocar en mi una gran curiositat, portant-me a visitar la Place des Vosges, on va viure molt a prop al Hotel Carnavalet situat a la rue que du el seu nom. Indagant, la seva vida se'm va presentar molt interessant. Dona culta, intel·ligent, brillant en l'art de la conversa, introduïda a l'alta societat parisina i amiga de grans figures de la filosofia, poetes i pensadors. Gran lectora i escriptora. Va deixar alguna novel·la i milers de cartes, llegides de generació en generació. Reflectint en elles tots els detalls de la vida de la cort de l'època de Lluís XIV, on se'ns revela com una dona de gran agudesa i poder d'observació,
Encara que no va ser fins molt més tard, que va ser valorada com es mereixia. Virginia Wolf ens dóna una bona opinió seva, tot dient que havia estat una gran dama, fecunda escriptora de cartes, que ara sens dubte s'hauria considerat una gran escriptora.
Suposo que es nota que n'he esdevingut una gran admiradora.