Visca el mileurisme!

Un relat de: L'amazona rebel

L'altre dia passejava pel carrer comercial més gran del país (o era d'Europa?) sota unes debatides llums de nadal i em vaig fixar en els aparadors de les botigues. Com és que fa tant de temps que es reserven un lloc ben visible per encabir el cartell de torn? "Falta dependenta", deien, i el primer que em vaig preguntar era si no els hi faltaven "dependents". Però, deixant de banda els debats de gènere (aquest no és el tema d'avui), el segon que em vaig preguntar ràpidament va ser per què. És que no hi ha gent aturada que voldría treballar en qualsevol d'aquestes botigues? De gent en sobra, està clar. Però la pregunta que ens hauríem de fer és: és que no hi ha gent aturada que vulgui treballar de deu del matí a nou de la nit, inclosos dissabtes i algun diumenge, empassant-se les aglomeracions de nadal i rebaixes, i tot per un magnífic sou que amb molta sort s'aproparà als mil euros al mes?
Doncs miri, no, no en trobarà gaire... I es que avui en dia la dependència es troba molt poc valorada. Tant se val que hagin d'aguantar clients exigents i perfeccionistes, ni que hagin d'estar-se entre sis i vuit hores dempeus, ni que es vegin lligats a treballar dissabtes i festius ni que... tant se val! Doncs miri, tal i com està la cosa, és totalment comprensible que dependents i dependentes canviïn el mostrador per qualsevol altre cosa que els hi permeti, com a mínim, gaudir d'un horari decent i un sou mileurista. Que ja sabem que no es gran cosa, tot s'ha de dir, però potser la gran diferència rau en el fet que els permet tenir una vida més digne i un merescut temps lliure que en el mòn de la dependència sembla haver estat oblidat.

I si no miri els pobres dependents i dependentes d'un centre comercial, en peu de guerra per aconseguir no arribar tard al cagatió... on s'és vist! L'altre dia demanaven signatures per poder tancar a les tres de la tarda en comptes de les set el dia en que només hauria de treballar el Pare Noel.

Comentaris

  • Molt bon article![Ofensiu]
    Suzanne | 02-01-2007

    Totalment d'acord amb el que exposes amb tanta contundència. Estic també molt d'acord amb tots els comentaris que he llegit. Un problema de difícil solució, mentre tots vulguem tenir de tot tirat de preu per poder consumir més, i més. Hauriem de sacrificar-nos tots bastant, per canviar aquesta tendència que fa que els rics siguin cada vegada més rics i els pobres més pobres.

  • I DESPRES DE TOT MILEURISTA! [Ofensiu]
    mouse | 18-12-2006 | Valoració: 10

    El problema és quan portes 20 anys en departaments administratius de diferents empreses fins que un dia ve una multinacional, compra l'empresa i la deslocalitza. I amb 40 complerts estas al carrer. I llavors vas a l'atur i fas cursets d'això i d'allò i et poses al dia. Però tens més de 40, no tens formació univesitària, ni masters, ni 3 idiomes... i ets gran. Estas fora de mercat fins que "temporalment" passes a formar part de la plantilla de dependents d'una botiga. I t'has d'oblidar per sempre més dels horaris d'oficina, de plegar a les 6 de la tarda, de plegar els divendres al migdia, de la cadira, del sou... Et canvien l'americana per la bata, la taula pel taulell, l'ordinador per la caixa registradora... i a més passes a ser mileurista. De 9 a 2 i de 4.30 a 9.00 de dilluns a dissabte, més alguns festius comercials, sense ponts... i sense gaires altres sortides. I encara ets afortunat perquè t'has recuperat i t'has reinserat en el món laboral. i te n'adones del que és passar-se el dia dret,. de cara al públic, atenent aquí i allà, carregant caixes, reposant, repartint, cobrant... I a més, quan portes uns anys te n'adones que la majoria de clients no valoren gens la feina que fas. No se n'adonen que estas lligat tot el dia i tota la setmana. i que has de recollir signatures per a plegar el 24 al migdia. I no pots dir res. Ets dependent i ja se sap; el comerç és així. Encara sort que tanques els diumenges i pots descansar. I que duri. Que duri la feina i puguis seguir durant molts anys. Sempre el mateix. Sense possibilitat de promoció i sense possibilitat de canviar. Sort que de tant en tant, algú que passeja pel carrer i veu que falten dependents i es para a pensar... I potser ja no entra més a comprar a quarts de nou del vespre, i potser el dissabte a les 8 de la tarda pensa que portes 55 hores des de dilluns lligat dret darrera del mostrador amb la bata posada i el somriure disposat a despatxar... I potser fins i tot pensa que amb els mil EUR diumenge només pots fer que descansar per a tornar a començar el dilluns. I despres s'estranyen de que la gent jove no vulgui ni començar!!!!

  • Una mina![Ofensiu]
    Unaquimera | 12-12-2006 | Valoració: 10

    Una reflexió absolutament d'actualitat i per cert interessant en qualsevol moment! Tal com apuntes, es podria debatre sobre el consum energètic de les llums, sobre el contingut dels aparadors comercials, sobre el gènere utilitzat en diferents escrits, sobre el consumisme en general i sobre les festes de Nadal en particular, sobre l'atur i els aturats en diferents camps professionals... El teu text és una mina de possibilitats!

    La que proposes ara està molt ben raonada: fàcil de seguir la teva exposició, feta amb prosa clara, nítida, amb un final que arrodoneix perfectament el paquet de regal.

    Me n'alegro molt i molt, d'haver vingut a parar per aquí i haver-te descobert! Espero tornar a llegir més coses teves... confio en que podrem continuar compartint reflexions...

    T'envio una abraçada gran i lluminosa per celebrar la coincidència d'avui,
    Unaquimera

  • Hola amazona.[Ofensiu]
    Jeremias Soler | 04-12-2006

    M'agrada el caire que has pres; a mi també m'arriba molt la literatura d'opinió i estic disposat a llegir-te força. Estic bastant d'acord amb en Qwark i el comentari que t'ha fet. Estem en una època en què el dret il·limitat (o bastant il·limitat) de guanyar diners està per damunt del dret a que els dependents pugui celebrar el caga tió amb la seva família; i els dependents i dependentes encara ho tenen bé, perquè poden accedir a una feina, encara que sigui en condicions no òptimes; hi ha gremis que ho tenen pitjor, i hi ha persones que no tenen gremi, i n'hi ha d'altres que viuen en una inseguretat laboral tan gran que no "viuen", i com bé saps el preu dels habitatges és inassolible per a una economia milenaria... Estem en un moment "xungo", perquè la llei és la pela, i ai de qui no hi estigui d'acord... és un radical... I així acabem tots esclavitzats a aquest ritme inhumà perquè no diguin que som radicals.
    Mentre el poder del diner estigui per damunt del poder del poble no anirem bé.

    A nivell literari el text el trobo força bé. Potser al gun "els hi" podria ser simplement "els", però s'hauria d'estudiar.
    Et seguiré llegint.

  • Dependències[Ofensiu]
    qwark | 04-12-2006

    El problema que exposes va més enllà del món de la dependència. Els drets laborals es troben en una situació de difícil solució, davant de les perspectives de la globalització, que ens aboquen cap a un món cada cop més competitiu. El model econòmic del país es basava en gran mesura en la mà d'obra barata però, com competir amb els països emergents, on no existeixen les 40 hores, la seguretat social o els sindicats? Els polítics parlen molt sobre temes més o menys estèrils, però donen poques idees sobre de què viurem en els propers trenta anys.

    Si ho enfoquem de més lluny encara, el model ideal seria un altre. Treballar menys hores, viure amb menys diners, amb menys luxes frívols, reduïr el consumisme que està devastant el planeta. Basar-ho tot en la nostra humanitat i no en els diners. Però això, és clar, ja són idees radicals.

    Benvinguda a aquest web. Espero que t'hi trobis bé i que continuis proposant temes interessants.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

L'amazona rebel

1 Relats

5 Comentaris

1028 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Hola a tots i totes!
L'amazona rebel ha nascut per escriure sobre temes d'actualitat, per reflexionar i fer reflexionar, per no quedar-se de braços creuats davant d'injustícies... per opinar i per que opineu!
Espero que gaudiu dels meus relats!
Gràcies pel temps que ocupeu en llegir-me.

Últims relats de l'autor