VISCA EL BARÇA!, Només?

Un relat de: Jaumedelleida
VISCA EL BARÇA ! només?

No és cap secret que a la gran majoria dels catalans, la simpatia que els hi desperta el Partit Popular és nul•la, així com també ho és, per a tots els altres partits de caire espanyolista instal•lats en el nostre país. El fet però, és que bé o malament, hi hem anat convivint amb ells, molt a pesar nostre. No haver estat la resta de partits genuïnament catalans tots units per a la principal causa comuna com és Catalunya, és el que més ens ha dolgut com a ciutadans. Tots ells, (el grups polítics) inclouen en les seves denominacions de partit, la paraula Catalunya. Si descomptem la hipocresia dels grups d’obediència hispana, tots els altres haurien d’haver anteposat sempre -i sobre tot en la darrera contesa electoral estatal- als seus interessos partidistes, la del propi país, i després ja discutiríem, si de cas, les diferències entre la mateixes forces. Tothom entén que es pot ser autènticament català de dretes com autènticament català d’esquerres però que en ambdós pensaments hi ha una estimació comuna que els hauria d’unir a tots sense matisos i que és diu: Catalunya.

Per què doncs l’espectacle que constantment i a diari ens donen els partits polítics en barallar-se, per a gaudi de llurs contrincants?. Mentre, els que manen al centre de la península van fent de les seves, i nosaltres aquí, tirant-nos els plats pel cap entre aquesta o aquella opció. Senyors, primer: Catalunya i després, ja veurem.

La situació actual és depriment i vergonyant pels que ens estimem la nostra pàtria, i l’ambient que es respira (ja no dic econòmicament, per ser aquest un afer mundial) és un progressiu decaïment moral, atès que tot el que podria destacar en defensa de la catalanitat, es veu contínuament assetjat pels qui ostenten ara el govern central i les forces del nostre país que també el recolzen. Ho és i es nota amb tot. Són massa fronts ja per a comptabilitzar-los. És igual. Estem altre cop gairebé com abans de la transició i si no, aviat ens hi abocarem. Te futur doncs Catalunya com a tal? Ja no ho sé. Crec que més que quatre barres, som només quatre gats els que formem i creiem en el nostre país i aviat, malgrat ens donin una mica més de pinso, ja tindrem, a base de tants cops, desdibuixada la nostra personalitat. Se n’hauran sortit els maleïts.

Visca el Barça només? Ni això, perquè ni tan sols la Masia, serveix per a educar en català els seus ocupants vinguts de fora. Cal una mostra ?...

Comentaris

  • Més que un club[Ofensiu]
    Shupiluliuma | 26-01-2012

    Ja sabem que hi ha peperos del barça però això només vol dir afició a l'esport i prou, ja que no volen pas més simbols identitaris que no siguin propiament els del club i res més. Els visques a Catalunya que se solen cridar quan es guanya un campionat,més aviat els deu molestar.

  • Barça i Catalunya[Ofensiu]
    seluja | 25-01-2012

    El fet del Barça és una realitat que fa pensar. Els futbolistes van per la pilota. El ciutadans, tal com va, potser en hi quedarem. El Guardiola sembla tenir seny. Tens raó, Jaumedelleida. Esperem que l'autonomia no esdevingui una mica d'aire embolicat en cuir o plàstic.

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

365 Relats

729 Comentaris

370384 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com