VIRTUTS

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
VIRTUTS

I demanes perdó per plorar i per mostrar el que tu interpretes com debilitat. Estar sensible em dius. I jo m’indigno molt perquè no crec que calgui demanar perdó per plorar, per estar preocupada pels teus o per mostrar-te. I m’emprenyo molt i penso que ni parlar-ne, que jo no perdono res perquè no hi ha res a perdonar.

No t’accepto ni el retret ni la petició de perdó.

Perquè resulta que has de tolerar el dolor cada dia, mesos i mesos. Has de suportar tractaments insuportables i fàrmacs per poder compensar-ne les molèsties. Has de tolerar la inacció, tan activa com has estat sempre, la immobilitat, l’avorriment, el que t’ajudin, el que et cuidin, sentir-te inútil. I donar les gràcies, perquè no t’has mort, perquè estàs estirant uns anys de la vida per poder veure’ns créixer a tots. La vida és curiosa, totes les teves virtuts, que tu veus tan indignes i impròpies, són cada cop més grans i evidents. Parlen d’una fortalesa mai vista, donen una gran lliçó.

Ara bé; jo no li perdono, no li perdono que et deixi paralitzada, que et deixi sense forces i sense rialles, em fot que no et deixi gaudir de la vida, dels teus, de les petites, dels viatges, del camp, de les teves plantes, de la cuina, de la llar, com a tu t’agrada. No li perdono el dolor als ossos i la mala llet.

Hem de seguir, no ens queda altra, concloem la conversa. Sempre la mateixa conclusió, és com dir que la vida fa la seva, que no ens demana si estem disposats a patir, clar, ja sap la resposta. I llavors no mira res i s’ho emporta tot, t’agradi o no. No hi ha cura, no hi ha consol, només esperar que el dia de demà sigui millor que el d’avui, fer anys sense perdre el sentit de la realitat ni l’ànima i sumar cada dia a un altre de la millor manera possible.

Ayla

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: