Virtuts [5] Un home de bona fe

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
En aquest món diuen que hi ha d’haver de tot. Per això existeixen personatges com en Benet Morales.

En Benet Morales de sempre que ha tingut una gran fe, una gran confiança entre els seus amics, companys, veïns... és a dir, amb tota aquella persona amb la qual s’ha relacionat

De ben petit, a l’escola, quan els seus companys li feien un xic de burla i es reien d’ell, en Benet ho entenia com una broma i acabava rient tant o més que els seus condeixebles.

En la seva primera feina, que va ser de meritori en un despatx, un dels seus primers serveis fou el d’anar a omplir el càntir d’aigua fresca a la font que hi havia a la cantonada. Servei que havia de repetir tres o quatre vegades cada matí i cada tarda, perquè el càntir es buidava sorprenentment amb força rapidesa. Quasi sempre sortia un xic més tard de l’hora prevista perquè havia perdut massa temps en el viatges humits.

Quan va complir amb el servei militar va fer més guàrdies que ningú. Sempre estava fent, gustosament, suplències d’altres reclutes que tenien compromisos i urgències que no podien esperar...

Era tan de bona fe, que es considerava que sempre havia tingut molta sort. Encara... encara que hi va haver un moment en què es va pensar que la sort li començava a fallar, quan la Fructuosa Rico no li feia cas. L’ensurt però, va durar poc, i va tenir dues alegries seguides; aquell any li va tocar la loteria i la Fructuosa se li va llançar als braços...

Més endavant, quan van néixer els bessons... potser, potser seria millor... deixar-ho aquí...

———————
Escrit el dijous 15/03/2018.
Revisat per Pilar Campmany i Piqué el divendres 16/03/2018


Comentaris

  • Ja he vist[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-05-2018 | Valoració: 10

    que, malgrat la sort del Benet, no hi ha Fructuosa sense loteria. De totes maneres, la bona fe és una virtut que fa bé a qui la posseeix i a qui se'n beneficia. El Benet és feliç fent servei als demés i els altres aprofitant-se de la seva bona fe. Resumint: tots contents.

    Feia dies que no entrava a RC. Estic molt enfeinada fent d'activista en tota classe de manifestacions. Aquesta setmana ja són quatre: 155, pensions, professors i llistes d'espera a la Sanitat pública. Vaig tot el dia amb la pancarta a la mà i les enganxines a la solapa. A més a més del llaç groc ( he perdut algun conegut ( que no amic) per aquesta circumstància) i les tires de paper pels presos polítics. M'ho prenc rient per no plorar, estimat amic!

  • Bona fe[Ofensiu]
    Naiade | 22-04-2018 | Valoració: 10

    I tanta bona fe que te en Benet. Un bon relat, sempre predominant l'optimisme.
    Una abraçada

  • Sí...[Ofensiu]
    brins | 23-03-2018 | Valoració: 10

    Sí, Joan, en aquest món hi ha d'haver de tot, però tant de bo que n'hi haguessin moltes de tan bones com el teu personatge, en Benet.
    M'ha agradat molt l'expressió " viatges humits". La recordaré i algun dia, amb el teu permís, te la copiaré...

    Pilar

  • Ai, el Benet![Ofensiu]
    rnbonet | 22-03-2018

    Tant de bo no ha estat el Bonet, el Benet. Perquè més que Benet sembla "beneit". O "beneït" per la 'gràcia lotarial' que li fa arribar la 'marital'.

    Com sempre, ben portat i amb el teu estil inconfusible.

    Salut i rebolica!

    PS. Encara recorde quan la teua filla ens presentà, allà a les afores del Parc de l'Escorxador. El t3mps corre, i nosaltres, cada vegada més joves! Amb més anys a l'esquena, però!

  • Quina sort![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 21-03-2018 | Valoració: 10

    Tots els bona fe haurien de trovar la seva Fructuosa Rico.

    Un petonàs Joan

    Pinya de rosa

  • El nom fa la cosa[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-03-2018

    El nom fa la cosa o la cosa tria el nom. Dient-se Benet per força havia de ser de bona fe!
    Fins a la propera Virtut, Joan! I gràcies pels teus comentaris!

  • Retrats humans[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2018 | Valoració: 10

    Els teus relats són una galeria de retrats humans de primera, d'aquelles fotografies en blanc i negre, plenes de detalls en la seva fesomia. I aquest no podia ser menys. Una abraçada, Joan!

    Aleix

  • Més que tenir fe...[Ofensiu]
    Materile | 20-03-2018 | Valoració: 10


    ...Ben cert que en Benet és un home de bona fe, però potser ho és sense tenir fe. És tan bona fer, en Benet, que potser acabarà trobant la fe de cara, i deixarà de ser un home de bona fer.
    Un relat, com sempre, ben escrit, ple de bona fe.

    Una abraçada, Joan!

    Materile

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-03-2018 | Valoració: 10

    M´ha agradat molt el teu relat, es una persona de fe si senyor

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

181713 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.