Virtuts [4] Jaumet, no et passis...

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
En Jaumet mirava aquells pastissos que tenia al davant. Es delia per devorar-los, però la mare abans d’anar de visita a casa de la seva germana li havia advertit molt seriosament:

—Jaumet, mira de comportar-te. No parlis cridant i mesura les paraules, que sempre dius disbarats i ximpleries. Si la tieta et posa alguna cosa per a menjar, alguna llaminadura... no l’engoleixis com fas sempre, menja-la a poc a poc i no et passis... i no et barallis amb el teu cosí.

En Jaumet assentí. Què podia dir? La tieta Consol sempre li posava força difícil per a no tenir la temptació d’acabar amb tot el parament... amb safata inclosa. Llàstima que el seu cosí Vicentet encara endrapava amb més rapidesa que ell i per no perdre queixalada, no podia perdre temps assaborint les menges amb delectació.

* * * *


De camí de tornada a casa, la mare digué plena de satisfacció:

—Jaumet, estic molt contenta del teu comportament. La tieta Consol m’ha dit que t’ha trobat molt diferent d’altres vegades i que es nota que estàs posant un xic més de seny.

En Jaumet somrigué. La seva mare estava als núvols!

* * * *


En Vicentet estava força encès. Mentre el van deixar sol amb el Jaumet perquè berenessin una mica, aquest li havia tirat un pastís i un refresc per sobre. Com que la seva mare també li havia dit que es comportés, va anar ràpidament a netejar-se i a canviar-se, mentre en Jaumet es cruspia els millors pastissos amb tota tranquil•litat. I a sobre, amb la fama que tenia de golut, la seva mare el va renyar i no el va deixar parlar; estava ben convençuda que la major part de la rebosteria havia estat engolida per ell.

* * * *


Així que van arribar a casa seva, a en Jaumet li canvià la cara quan oí que el seu pare deia:

—Noia, truca a la teva germana... Fa poca estona que ho ha fet ella i estava que s’enfilava per les parets...!

——————
Escrit entre els dies 15 i 16 de febrer del 2018
Revisat amb cura i afecte per Pilar Campmany i Piqué el 17 de febrer de 2018

Comentaris

  • Pecats?[Ofensiu]
    Materile | 30-03-2018 | Valoració: 10


    Pobre Jaumet, tan feliç que és menjant, sobretot els pastissos! Les mares són unes envejoses...
    Un relat molt enginyós i divertit. Molt bé, Joan! Felicitats!
    Una abraçada,
    Materile

  • En Jaumet[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 28-02-2018 | Valoració: 10

    Molt bé Joan, et felicito. Com sempre un petit relat d'un humor fi.
    Una abraçada
    Rafa

  • doncs tu no, eh![Ofensiu]
    Jaume Dargó | 22-02-2018

    no m'enganyes gens, i em fas riure de tant en tant, com en aquest cas. Aquest nen promet, va per polític, per no dir alguna cosa pitjor. Llàstima que la tieta o ha sabut i ara sembla que el renyaran.
    No sé si ha sabut moderar els seus plaers sensual, els de la seva edat, però sí que ha sabut controlar els del seu cosí, amb trampes, això també!

    Molt divertit, i em sap greu que no entris al meu relat a la primera, i mira que ho faig fàcil, que ho explico en el títol i tot!!

    Bona feina i a seguir Joan! Sort!

    Ferran

  • En Jaumet, un cul inquiet [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-02-2018 | Valoració: 10

    El món dels nens és una meravella. Els teus dos protagonistes, també. Com sempre m’has fet riure com un nen. Una forta abraçada, Joan. A l’eix

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-02-2018 | Valoració: 10

    Ai! els vailets quan de coses que fan. M´agrada molt

  • Passar-se de llest[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 18-02-2018

    Aquest teu Jaumet és molt llest però aquesta vegada s'ha passat. Les mares, més tard o més d'hora acaben sempre assabentant-se de les trapelleries dels menuts.
    Gràcies pels teus comentaris, Joan, tens raó no és gens fàcil recuperar l'equilibri emocional i l'autocontrol. No sé si t'hi has fixat (aquest mes he pecat d'excés de subtilesa, les dues noies han comptat amb l'ajuda d'unes herbes d'efectes molt especials...
    Penso que conec aquest Jan de "Les adaptacions" ;) , n'haurem de continuar la lectura a veure com acaba tot plegat.
    Gràcies per ser-hi sempre, fins a la propera Virtut!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

101 Relats

1081 Comentaris

116713 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.