Virtuts [4] Jaumet, no et passis...

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
En Jaumet mirava aquells pastissos que tenia al davant. Es delia per devorar-los, però la mare abans d’anar de visita a casa de la seva germana li havia advertit molt seriosament:

—Jaumet, mira de comportar-te. No parlis cridant i mesura les paraules, que sempre dius disbarats i ximpleries. Si la tieta et posa alguna cosa per a menjar, alguna llaminadura... no l’engoleixis com fas sempre, menja-la a poc a poc i no et passis... i no et barallis amb el teu cosí.

En Jaumet assentí. Què podia dir? La tieta Consol sempre li posava força difícil per a no tenir la temptació d’acabar amb tot el parament... amb safata inclosa. Llàstima que el seu cosí Vicentet encara endrapava amb més rapidesa que ell i per no perdre queixalada, no podia perdre temps assaborint les menges amb delectació.

* * * *


De camí de tornada a casa, la mare digué plena de satisfacció:

—Jaumet, estic molt contenta del teu comportament. La tieta Consol m’ha dit que t’ha trobat molt diferent d’altres vegades i que es nota que estàs posant un xic més de seny.

En Jaumet somrigué. La seva mare estava als núvols!

* * * *


En Vicentet estava força encès. Mentre el van deixar sol amb el Jaumet perquè berenessin una mica, aquest li havia tirat un pastís i un refresc per sobre. Com que la seva mare també li havia dit que es comportés, va anar ràpidament a netejar-se i a canviar-se, mentre en Jaumet es cruspia els millors pastissos amb tota tranquil•litat. I a sobre, amb la fama que tenia de golut, la seva mare el va renyar i no el va deixar parlar; estava ben convençuda que la major part de la rebosteria havia estat engolida per ell.

* * * *


Així que van arribar a casa seva, a en Jaumet li canvià la cara quan oí que el seu pare deia:

—Noia, truca a la teva germana... Fa poca estona que ho ha fet ella i estava que s’enfilava per les parets...!

——————
Escrit entre els dies 15 i 16 de febrer del 2018
Revisat amb cura i afecte per Pilar Campmany i Piqué el 17 de febrer de 2018

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Ai, les mares![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-05-2018 | Valoració: 10

    Sempre advertint, donant consells, controlant, volent quedar bé amb la família i les amistats. i tu, que fas memòria de les teves aventures infantils ( segur), ens fas obsequi d'una d'elles i ens fas somriure perquè tots hem fet el mateix. Com pot un infant controlar-se davant d'una plàtera de pastissos amb la necessitat de sucre ( energia) que li demana el cos?

    A mi ja no m'agraden, però de petita pensava que la felicitat més gran era tenir una pastisseria.

    Salut!

  • Pecats?[Ofensiu]
    Materile | 30-03-2018 | Valoració: 10


    Pobre Jaumet, tan feliç que és menjant, sobretot els pastissos! Les mares són unes envejoses...
    Un relat molt enginyós i divertit. Molt bé, Joan! Felicitats!
    Una abraçada,
    Materile

  • En Jaumet[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 28-02-2018 | Valoració: 10

    Molt bé Joan, et felicito. Com sempre un petit relat d'un humor fi.
    Una abraçada
    Rafa

  • doncs tu no, eh![Ofensiu]
    Jaume Dargó | 22-02-2018

    no m'enganyes gens, i em fas riure de tant en tant, com en aquest cas. Aquest nen promet, va per polític, per no dir alguna cosa pitjor. Llàstima que la tieta o ha sabut i ara sembla que el renyaran.
    No sé si ha sabut moderar els seus plaers sensual, els de la seva edat, però sí que ha sabut controlar els del seu cosí, amb trampes, això també!

    Molt divertit, i em sap greu que no entris al meu relat a la primera, i mira que ho faig fàcil, que ho explico en el títol i tot!!

    Bona feina i a seguir Joan! Sort!

    Ferran

  • En Jaumet, un cul inquiet [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-02-2018 | Valoració: 10

    El món dels nens és una meravella. Els teus dos protagonistes, també. Com sempre m’has fet riure com un nen. Una forta abraçada, Joan. A l’eix

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-02-2018 | Valoració: 10

    Ai! els vailets quan de coses que fan. M´agrada molt

  • Passar-se de llest[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 18-02-2018

    Aquest teu Jaumet és molt llest però aquesta vegada s'ha passat. Les mares, més tard o més d'hora acaben sempre assabentant-se de les trapelleries dels menuts.
    Gràcies pels teus comentaris, Joan, tens raó no és gens fàcil recuperar l'equilibri emocional i l'autocontrol. No sé si t'hi has fixat (aquest mes he pecat d'excés de subtilesa, les dues noies han comptat amb l'ajuda d'unes herbes d'efectes molt especials...
    Penso que conec aquest Jan de "Les adaptacions" ;) , n'haurem de continuar la lectura a veure com acaba tot plegat.
    Gràcies per ser-hi sempre, fins a la propera Virtut!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

101 Relats

1088 Comentaris

119251 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.